ANY 1940 REFUGIATS A "LOURDES"

<blockquote>Parlaré de la meva familia sempre que me donarà la gana i don gràcies a Déu l'haver tengut els pares Joan Estades de Moncaira Solivellas i Rosa Bisbal Alberti oriunds del municipi mallorqui de Frornalutx que me donaren vida i bons exemples. <blockquote>Fullejant papers vells m'he trobat uns apunts presos per mon pare i que están relacionats amb la nostra estada a Lorda ( Lourdes en francés) l'any 1940 a rel de l'invasió del territori francés per part de les tropes alemanes. Aquests apunts están escrits de puny i lletra de mon pare a c s en la llengua d'En Molière i no en la d'En Cervantes com semblaria potser més lógic i fins un cert punt donat que ell era nascut a Mallorca i havia anat escola a Fornalutx i Sóller on a la seva época no s'ensenyava mallorqui sino simplement español o sigui "castellano". Però el meu progenitor abans d'anar a França i estudiant al Convent de Sóller amb els frares de Sant Joan Baptista de la Salle ja havia aprés a parlar, llegar i escriure en francés.

Aquests apunts els he trobat força curiosos i interessant i són una part de la historia de la meva propia familia i de la historia colectiva d'altres families que com la meva visquéren i soportaren les amargors de la Segona Guerra mundial per trovar-se fora del seu propi país on tampoc les coses anaven gaire de marevella.

Consten de dues parts Una petita historia de la seva estada a Lourdes que comença amb la seva sorti dortida de Reims el divendres 17 de maig. ( Els soldats alemanys hi farien la seva entrada el dia 7 de juny) i una segona que es refereix amb la correspondencia enviada o rebuda entre nosaltres i la familia de Mallorca o persones conegudes de Reims i que van del dia de l'arribada a Lorda fins el dia de Sant Miquel en que emprenguérem retorn cap a la ciutat de Reims ja situada en la nomenada zona ocupada <blockquote>PRIMERA PART LOURDES

El divendres 17 de maig de 1940 a les dues del capvespre amb la meva esposa,elnostre fill ( o sigui un servidor vostre) i també el nostre germà Antoni Bisbal i la seva esposa i les seves cinc filles i el seu fill qui de Reims havien arribat el dia anterior, tots partim amb auto en dirección de Noyen sur Seine.Arribats a aquesta localitat agafam un camió de servei que ens mena a Sens (Somme) el vespre i aquí Anam a descansar i gràcies que hem pogut trobar una habitació a un hotel - Hotel de Paris - Ens acomodam una mica per causa de la guerra. Hi ha un llit on posen les meves nebodes i també el meu Nebot Antoine. Al meu fill l'hi fan el llit damunt una taula, jo amb el meu abric de cuiro jec en gerra i poc més o manco els demés.blockquote>

Dissabte 18 de maig

De Sens agafam un taxi que ens mena a Montargis.Arribam a Montargis i agafam altre taxe que mos du a l'estació de ferrocarril de Aubrais (Loiret( on a migdia anam a u restaurant per menjar i cap a les dues del capvespre agafam el tren cap a Burdeus.

Arribam el vespre a l'estació d'aquest indret i durant la nit hem d'esperar el tren que ha de conduirr-nos a Lorda. A l'estació de Burdeus han instal.lat un Centre d'acollida per els Refugiats i ens donen café amb llet,pa amb formatge i salsitxes etc pels infants. Hi ha cunes per poder descansar nostre fill.Aprofita aquesta bona ocasió per dormir tranquilment..

Diumenge 19 de maig

Esperam a l'estació de Burdeus el tren de prop les quatre de la matinada ens ha de menar-nos a Lorda i mentre estam esperant mos trobam amb amics de Reims Mademoiselle Diot i Madame Antoine la seva germana, fidels clients qui al igual que nosaltres van a refugiar-se a Lorda.

El tren surt cap a les set de l'estació de Burdeus o sigui amb un retràs d'almanco quatre hores i arribam a Lorda final del nostre viatge prop de les onze de mati i al Centre d'acollida de l'Estació de Lorda mos donen un bol de café amb llet i pa i després una dona encaragada a tal efecta mos mena a "casa". Estam allotjats a la Pension Sainte Jacqueline, al numero 12 de la rue de la Fontaine, establiment regentat per Madame Cabet.El meu cunyat i la seva familia són allotjats a la Pensió veindada ca Monsieur Splelidor al numero 10 del mateix carrer. A migdia a ca seva menjam i a la nostra pensió mos donen una taula redona de ferro tot això és quan comporta el nostre dormitori situat al tercer pis de la casa del meu cunyat i la seva familia també allotjats cap un atic de la seva pensió però no hi quedaràn massa temps ja que el meu cunyat lloga un pis a l'avinguda del Mariscal Joffre d'aquesta mateixa xa ciutat de Lorda

El mateix dia de la nostra arribada aquí a Lorda i després d'haver donat explicació de com mos hem instal.tat continuo dient que el capvespre cap a les quatre amb el meu cunyat i la seva familia hem anat a fer una passatjada i primera visita a la Cova de la Mare de Déu de Lorda i a aquest lloc i a en aquesta mateixa cova el 1858 l'onze de febrero la Verge Immaculada aparagué a una pasztoreta cognomenada Bernardette Soubirous. La Verge li aparagué divuiit vegades, la darrera fou el 16 de juliol festa de lka Mare de Déu del Carme.

Després de contar-vos la nostra arribada a aquesta ciutat de Lorda on estam refugiats i noi sabem el temps que la guerra durarà. El dia seguent Anam al Centre d'acolllida instalat a la Casa de la Vila per inscriure-nos i alguns dies després al despatx de la Policia per comunicar la nostra arribada i consti sobre el document d'identitat de residents a França. Tenir els papers en regla

Cada dia feim una passatjada i principalment per fer una sortida i fer prendre un poquet d'aire que aprofiti al nostre fill i de tant en quant anam a la Cova a resar el rosari i feim una visita a la Mare de Déu.

La guerra sembla girar d'una altra manera, els hollandesos es retiren, el Rei de Bélgica capitula i abandona amb les seves tropes. Les tropes alemanes ocupen Hollanda, Luxemburg,Bèlgica;prenen molt de terreny a França, El govern de Monsieur Paul Reynaud que havia sucedit a Monsieur Edouard Deladier donaa la seva dimissió a Burdeus ja que els alemanys han pres Paris . Es Monsieur la Marechal Pétain qui es fa càrrec del Govern i s'instal.la a Clermont Ferrand donat que els alemanys ocupen a més de les regions del Nord i de l'Est és a dir una gran part de França i tot el litoral El govern abandona Burdeus. El Mariscal Pétain esdevé cap de l'Estat i cap del Govern ja que Monsieur Albert Lebrun president de la Republica per causa de la nova constitució deixa les seves funcions i el govern s'instal.la a Vichy.

Diumenge 21 de juliol

Sa Excel.lència Monsenyor Choquet bisbe de Tarbes i Lourdes fa solemnement a la Cova l'inauguració de la Santa Missió que ha de començar demà dilluns 22 de juliol a la Basilica del Sant Rosari i ha d'acabar eldiumenge 11 d'agost La missió és predicada per quatre missioners será presididsa pel Senyor Bisbe

Diumenge 18 d'agost

Monsenyor Choquet bisbe de Tarbes i Lourdes a les 8 hores del mati a la Basilica del Sanrt Rosari ha conferit ordenacions sacerdotals entre ells tres negres de la diocesi de ·Salens"

Dimarts 17 de setembre

Entre les tres i les quatre del capvespre a la piscina de l¡aigua miraculosa prenc un bany per obtenir de Verge Maria la curació de les meves cames

NOTA

Georges Choquet Paris 1878 Lorda 1946 fou bisbe de la diocesi de Tarbes i Lourdes des de l'11 de febrer de 1938 en que sucedi a Monsenyor Pierre Gerlier promogut arquebisbe de Lyon i per tant primat de les Galies o sigui de França fins el dia de la seva mort a Lorda mateix el 20 d'abril de 1946 acabada ja la segona guerra mundial.Fou un dissabte sant i es diu que havia dit a una germana seva que era monja de les Germnanetes de l'Assompció que a ell li agradaría morir-se un dissabte sant cantant l'Exultet.Tenia 67 anys i el dia 26 del mateix mes és enterrat a la capella de la Verge en la Catedral de Tarbes.El sucedi Monsenyor Pierre Mare Theas qui en 1940 essent bisbe de Montauban confessà i donà l'esxtramunció a l'ex president de la Republica española Manuel Azaña Diaz.

.

El Bisbe Choquet consta als llibres d'història com un devot amant de la Mare de Déu i un protector dels exilats o refugiats.El xalet episcopal que a Lorda tenia fou un lloc d'acollida per a capellans i prelats exilats entre ells el primat de Polonia que hi va romandre quatre anys. L'abril de l'any 1940 dies 21,22 i 23 organitzà un tridu per el resorgiment de la França i el mantenimnent de la civilització cristiana.El dia de la Cloenda, el bisbe Choquet digué: " Lorda capital de la pregària és esdevinguda el cor de l'Europa trastornada i masegada·.A instancies seves,en 1941, un decret del govern francés de Vichy acordava a l'Associació diocesana el domini de la Cova el qual en 1905 havia estat declarat propietat nacional.

SEGONA PART

CORRESPONDENCIA DE LA NOSTRA ESTADA A LORDA

Dilluns 20 de maig

El dia seguent a la nostra arribada, Antoni envía una telegrama al nostre pare Bisbal ( el meu avi o padri gran matern Antoni Bisbal Llaneras nyirvi 1867-1948) on li comunica que estam a Lorda i eb bona salut.

Dimarts 21 maig

Escrivim una carta al nosre pare Bisbal i dins la mateixa hi afegim altra perquè sigui remesa al nostre pare Estades ( el señor avi patern Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennasser de Massana 1863-1953) en la qual comunicam amb detall que mos trobam a Lorda i li donam la direcció d'aqui.

Dimecres 22 maig

Escrivim cartes postals vistes d'aqui de Lorda als nostres oncles Guillem i Antònia. ( L'oncle capellà Mossen Guillem Solivellas Arbona 1868.1948 i la seva germana Antònia Solivellas Arbona 1885-1960) germans de la senyora avia Teresa 1867-1937) i també a la nostra germana Magdalena Bisbal.

Dijous 6 de juny

Escrivim carta postal " La Basilica i l'Esplanada" al nostre pare Estades.

Dilluns 10 de juny

Escrivim una carta postal " La Cova" al nostre pare Bisbal i la deixam a Correus alguns dies després d'haver--la escrita.

Dilluns 17 de juny

El nostre germà Antoni rep una carta del nostre pare Bisbal; estam moilt content de saber nioticies de la familia que esperavem impoacients; ell mos diu quE ha rebut les nostres cartes però no el telegrama fet el 20 de maig.

Escrivim una carta postal " Vista de la Vall del Pic du Ger " al nostre pare Estades on li desijam una bona festa de Sant Joan i li deim que mos estranya el no saber noves seves i que impacients les esperam

Dissabte 1 de juliol

Rebem una carta de la nostra germana Magdalena i també del seu marit Bartomeu Vicens qui ens felicita per la festa de Sant Joan ; mos fa saber que s'ha fet càrrec i prendrà cura de la nostra finca Sa Costa i mos participen el seu nou domicili "Carrer Nou num 7

( Sa Costa,olivar i hort situat a Fornalutx. El meu pare heretà aquesta petita finca d'una filla de la seva padrina de fonts que no era parenta de sang però havia sigut la dida del seu pare.Aquesta senyora la padrina de fonts i el seu espòs havien comprat la finca al meu besavi Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner. Jo la vaig herertar dels meus pares quan en 1979 mori ma mare i posterirment la vaijg vendre)

Dijous 4 de juliol

Rebem una carta dels nostres oncles Guillem i Antònia Solivellas, de Fornalutx; me feliciten la festa de Sant Joan iu ens manifesten que están contents de saber-nos en bona salut prop de la Mare de Déu de Lorda. En aquesta carta mos diuen que Antònia Sastre mori el 20 de juny.

( Antònia Sastre Alberti - filla de Joan Sastre Escales 1871-1937 i de la seva primera esposa Apolonia Alberti Alberti de S'Hort d'Amunt i casada amb Pere Mayol Vicens passador - era una cosina segona de ma mare. Tenia altres germans Margalida,Salvador,Apol.lonia i Isabel No tenia infants i el seu marit es tornà casar amb una cosina germana d'ella)

Dissabte 6 de juliol

Escrivim una carta al nostre pare Estades de Fornalutx i li deim que mos estranya no saber noticies seves.Aquesta carta la duim a Correus dia 8 de juliol,afegim una carta postal en data del 8 de juliol ( Lorda la Bàsilica) per la nostra germana Margalida a Sóller a qui felkicitam per el seu sant.

Dimarts 9 de juliol

Escrivim una carta al nostre pare Bisbal i a la nostra germana Maria en resposta a la seva carta del 10 de juny passat, hi afegim a la mateixa una altra carta pels nostres germans Bartomeu i Magdalena en resposta a la del dia 17 de juny passat i donam les bones festes a la nostra germana Magdalena . Manifestam a Bartomeu i a Magdalena la nostra satisfacció per haver.se fet càrrec i tenir cura ded la nostra finca de Sa Costa a Fornalutx.

Diumenge 14 de juliol

Rebem una carta del nostre pare Estades, escrita a Sóller, mos diu que ha rebut la fotografía que li hem enviat del nostre fill i mos diu que està content. ( Aquesta fotografía és presa davant l'aparador del nostre germà Antoni a Reims i feia alguns temps que se l'haviem enviada) El nostre pare mos diu, en la seva carta, que les nostres nebodes Catalina Maria i Teresa de Sóller s'han examinades al seu Col.legi amb bones notes. Ens diu també que té una hérnia però que va bé, només un poc molest pel pes d'un apoarell però que ja s'hi acostuma.

Dissabte 27 de juliol

Escrivim una carta a Madame Hugo a Gueux dient-li que mos escrivi per donar-nos noticies seves. ( Madame Hugo era una veïna de Gueux que havia ajudat al metge que havia atés a ma mare quan jo vaig naixer.Estava casada amb un camperol del municipi i tenien dos fills Claude i Bernard. Aquest darrer havia de morir, a finals dels anys quaranta,potser principis dels cinquanta a rel d'una caiguda de la seva bicicleta)

NOTA

En el transcurs del mes de juny hem escrit apart de la nostra familia, una carta a Madame Hugo a Gueux a qui hem afegit algunes estampes per donar a les filles de Monsieur Viessen a Gueux. Una carta postal als senyors Joan i Antoni Canals a Epernay. ( Monsieur et Madame Viessen era la parella que regentava a Gueux, la " Granja Poncelet" on el novembre de 1939 estaven hospedats els meus pares i on havia jo de neixer el dimarts dia 14 d'aquell mes a les sis de l'horabaixa. Tenien un fill Jean i una filla Marie que encara vivia als seus vuitanta-sis el 2011 segons vaig poder saber gràcies a una inesperada comunicació d'una filla seva de nom Françoise Frogneux. Madame Viessen tenia un altre fill que's deia Pol Poncelet, nascut d'un anterior matrmoni. Era el propietari de la Granja. Pol Poncelet participaria activament com dirigent d'una xarxa en la resistència francesa i moriria al Camp de concentració alemany de Dachau en 1944. El 1949 es col-locà a la pared que dóna entrada al pati de la " Granja Poncelet" que recorda que allà vivia aquell patriota francès. En quan als Senyors Joan i Antoni Canals eren dos germans amics de familia que eren mallorquins i de la vall de Sóller com els meus pares i aleshores ambdos fadrins.Pertanyien al llinatge Canals propietaris d'antic de la possessió Moleta al Port de Sóller i tenien un negoci a Epernay, la ciutat del Marne on en 1897 havia nascut la meva mare.Tenien amb noltros avantpassats comuns. Mon pare i ma mare després de jo naixer passaren una breu temporada a casa dels senyors Canals a Epernay convidats per aquests darrers.

I segueix el relat de mon paret:

En el transcurs del mes de juliol hem escrit una carta de condol als nostres amics Apol-lònia i Macià Vicens a Chalons sur Marne per la mort de la seva germana Antònia esposa de Pere Mayol a Fornalutx

Divendres 9 d'agost

> Hem rebut una carta del nostre pare Estades, escrita des de Can Real Tuent el 26 de juny passat.

Dissabte 10 d'agost

Hem rebut una carta del nostre pare Bisbal i dintre la mateixa també escriu la nostra germana Maria a Fornalutx feta el 29 de juliol darrer. En la seva carta la nostra germana Maria Bisbal mos participa el seu proper matrimoni amb el senyor Llorenç Rullan i que la data probable de l'enllaç seria el mes de setembre vinent el dia de l'onomàstica de Na Maria-

( Llorenç Rullan Alberti 1907-1970, l'oncle Llorenç era de la mateixa edat de la tia Maria, la seva esposa i feia de fuster a Sóller, a l'obrador de Pep Canals alies Moscatell quan es casà amb la tia. però anys més tard deixaria aquesta feina per problemes de salut a l'espatla.Natural de Fornalutx d'on eren igualment wla seus familiars havia estat l'escolà major o sacristà de l'església de Fornalutx quan era rector Mossen Llorenç Mas Mesquida (1881-1947) essent un dels castigats pel dit Rector Mas a romandre tancats al lloc conegut per " Es Fossar" quan ela incidents de les festes de la Patrona de Fornalutx qui en 1927 forçaren la partida del poble de Fornalutx d'aquell prevere campaner. En els anys trenta quan Mossen Antoni Caparó " Ganxo", de Sóller primer regent i després econom a rel de la renuncia de Mossen Mas com a rector inamobible, organitzà a Fornalutx. als antics "lluisos" en "Congregació Mariana·" l'oncle Llorenç seria escollit per a presidir la primera junta directiva. Fins que's casà segui formant part de la Congregació Mariana. de Fornalutx. ocupant carrecs directius. Al esclatar la guerra civil espanyola es va apuntar a Falange. Durant uns anys seria el secretari local de l'Organització Sindical i concretament de la " Germandat de llauradors i ramaders" de caracter obviament falangista. En 1951 entra a formar part de l'ajuntament del seu poble com a regidor pel terç sindical. En 1954 el batle de Fornalutx. Antoni Busquets Bernat (1910-1992) l'esculleix com tinent batle. De 1956 a 1965 ocuparia la batlia del seu poble nomenat pel governador civil de les Balears, el general de brigada Don Placido Alvarez-Buiya y López- Villamil casat aquest amb una cosina de Donya Carmen Polo Martinez-Valdes l'esposa del Cap de l'Estat Generalissim Francisco Franco. Llorenç Rullan Alberti. l'oncle Llorenç. mori als 62 anys a Fornalutx. el 22 d'abril de 1970. La vidua - la tia Maria, germana de mu mare - el sobreviuria una trentena llarga d'anys morint. ella als 101 anys el dia dels Reis de l'any 2009. Llorenç Rullan i Maria Bisbal no tenguéren infants i ell deixà els seus bens a la seva esposa, la tia Maria )

Dilluns 12 d'agos

t

Enviat una carta al nostre pare Estades escrita dia 8 en resposta a la del dia 1 de juliol passat. Li manifestam la nostta angoixa per haver sabut de l'hèrnia i li desijam un total restabliment el més aviat possible. Adjuntam pegada a aquesta carta una fotografia numero 3 del nostre estimat menut i una altra pegada a la part posterior , numero 4 per Bartomeu i Aina felicitant el sant a Bartomeu

.

Deim al nostre pare damunt la carta que li escrivim que el divendres 9 noltros hem rebut la seva carta escrita de Can Real Tuent.el 26 de juliol passat ( Can Real és una finca mallorquina que's troba a Tuent i pertant es part del municipi d'Escorca. Guillem Mayol des Moli - el sogre de l'oncle Bartomeu germà de mon pare - l'havia comprada a una familia Mayol que n'en `propietaris d'antic. Guillem Mayol deixà Can Real a la tia Aina. la seva unica filla i aquesta passà per voluntat testamentaria al meu oncle quan ella mori en 1944. Quan l'urbanització de Tuent, els anys seixanta deñ passat segle XX Bartomeu Estades Solivellas 1894-1981 - l'oncle Bartomeu - va vendre Can Real a uns belgues) i

Enviam també una carta a la nostra germana Margalida a Sóller, aquesta carta remet la carta del 9 d'agost, la felicitam pels bons resultats de les seves filles Catalina Maria i Teresa als exanmens del seu col-legi Tanbé li enviam pegat a la seva carta una fotigrafia 2 dwl nostre Joanet . Adressam la carta a la nostra germana Margalida i li demanam de remetre la que enviam al nostre pare-Estades

.

Dimarts 21 d'agost

Enviat una carta escrita el 20 d'agost al nostre pare Bisbal en resposta a la seva del 29 de juliol passat, el felicitam pel seu aniversari (20 agost) i li feim present en resposta al que mos demana per la carta de la nostra germana Maria d'enviar-li certificat de baptisme ( La meva tia Maria Bisbal Alberti havia nascut igual que els seus germans a Epernay i allpa havia estat batiada) que per el moment és impossible ja que està prohibit qualsevol comunicació entre la zona ocupada i la zona lliura .( Els alemanys havien imposat i el govern francès del Mariscal Pétain acceptat aquesta imposició de dividir França en dues zones a l'armistici del 10 de juliol de 1940) A la part superior de la carta hi posam una fotografia del nostre Joan Antoni ( Quan vaig neixer. els meus pares volgueren que portés el nom dels meus dos avis Joan i Antoni ) la numero 5 i li adjuntam la numero 1 perquè la remeti als germans Bartomeu i Magdelerna, felicitam a Bartimeu per la seva onomastica. Adjuntam una carta a la nostra germana Maria referint-nos al seu proper matrimoni.

Dijous 5 de setembre

Enviat una carta feta el 20 d'agost als nostres oncles Guillemre i Antònia i els enviam una fotografia numero 14 del nostre Joanet, els adjuntam una altra carta pel nostre pare Estades i una fotogradia numero 8 del nostre menut ,carta feta avui 5 de setembre.

Dijous 5 de setembre

En data d'avui enviat una carta als nostres amics Antoni Busquets I Teresa a Toulouse. Eks indicam quw mos trobam a Lorda i que ja els haviem escrit una aktra carta entregada a jove belga qui havia estat alguns dies hospedat a la mateixa pensió que noltres i que habitava Toulouse. Els manifestam nostre desig de saber aviat de les seves noticies-

( Aquests amics dels meus pares que habitaven Toulouse, Antoni Busquets Sastre i Teresa Alberti Colom eren fornakutxencs com noltros. Tenien una filla i un fill Catou o sigui Catalina i un fill Xim o sigui Joaquim o Lloatxim. Com molts mallorquins establerts a França tenien una botiga de queviures. Record haver estat a casa seva " rue de Rémusat" a Tolosa en 1948 primer i en 1953 quan veniem cap a Mallorca per quedar-hi definitivament. La madona Teresa filla d'una familia de molts germans i germanes entre elles la mare de l'oncle Llorenç Rullan Alberti, era la fillola dels pares del meu pare. Ell l'amo en Toni havia comprat a Fornalutx les finques d' Es Mas i Ca n'Antuni qui havien pertanescut a la meva familia paterna eks Estades de Moncaira )

Domecres 11 de setembre

Rebem una carta en data de 20 agost del nostre oncle Guillem el qual felicita Na Rosa ( o sigui la meva mare) pel seu sant. i mos diu haver rebuit carta de la nostra germana Maria a ASlemanya.

Diumenge 15 de setembre.

Hem rebut una carta d'invitació del casament de la nostra germaba Maria Bisbal Alberti amb el Senyor Llorenç Rullan Alberti, la cerimonia nupcial ha tingut lloc a la Parroquia de Fornalutx el 12 de setembre de 1940 i moa ofereixen el seu domicili: Calle del Sol nº 2 de l'esmentada vila. ( La carta aquesta arribà amn retard com es veu per les circumstancies que suposen una guerra sempre)

Dimedcrtes 18 der sdetembre

Hem rebut una cartg del nostre pare EDstades escrita a Fornalutx dia 9 d'aquedsxt mesd a Fornalutxc i en la matreixa n'ha una ñper en Joanet el seu nét dient-li estar congtent de la seva carteta ( carta per descvomptat pels meus pares. A sis mesos un no escriu cartes) i d'haver-li enviat la seva fotlo. Adjunt a la carta del nostre pare Estades mos escriuen els nostrres oncles GBuillem i Antònia .En la seva carta el nostre pare mos diu que Joan i Antoni Canals han arribat a Sóller però Antoni se'n ha tornat ja a Epernay i que des de que ha partit a casa seva no saben notivcies i que han provat fd'escriure a Bedrnardi el seu missatge a Neuilly le Real per tal que Bedrnardfi li remeti la cartg a Antoni i aquest la remeti al nostre pare.

Dimecres 18 de setembre

Hem rebut una carta de la nostra germana Margalida a Sóller,feta dia 8 d'aquedst mes i mos diu que a la fi ha rebut una altra carta que feia estona que no sabia noves nostres; que mos havia escrit dos pics a Gueux i dos pics a Reims; que les cartes de Gueux havien sigut retornades. Mos diu està contenta de la foto del nostre Joanet. es

Dimecres 25 de setembre

Enviat una carta escrita en data del 20 d'aquest mes als nostrres germans Maria i L;lorenç Rullan a Fornalutx i els felicitam pel seu casament. Els enviam dintre la carta la fotografia numero 21 del nostre fill. adjuntam a aquesta carta una altra carta pel n nostre pare Bisbal dikent-lio mos estranhya no saber noves seves des de la nosttra darrera carta enviat el dimargts 21 d'agost passat. A sa carta d'avui el nostre fill escriu al seu padri. (Carta escrita una vegada més petr mon pare i mu mare)

Dissabte 28 de setembre

Enviat una carta postal al nostre pare Estades dienty-li que sortim deLortda i anam cap a Reims

Diumenge 29 de sdetembre

Dintre el tren na Rosa (ma mare) escriu al nostre pare Bisbal per dir-li que hem deixat Lorda i anam a Reims.

POST DATA

Fins aqui els apunts presos per mon i que he traduit a la nosdtra llengua ancestral.

Els meus pares i jo un cop arribats a Reims - on per cert trobaren que els mancaven coses que havien deixat, entre elles la mudada o trajo de casar de mon pare - reprenguéren l'activitat comercial a la botiga d'alimentació general que tenien al numero 32 de la Rue ( Carrer) Cerés just davora la Maison (Casa) Ponsardin; seu de la Cambra de Comerç i Industria i on els alemanys hi instalaren la seu de la seva aviació a Reims. Hi vam romandre tot el temps de l'ocupació alemana. I el 1946 traspassaren el negoci i agafaren el que, al 24 de la rue (carrer) de Tambour - no gaire lluny de les Cases de la Vila de Reims havia deixat un cosi de mu mare, Salvador Sastre Alberti, mort el dia mateixa de l'alliberació de l'esmentada ciutat de Reims, un 30 d'agost de 1944, dia aleshores del Sant de la meva progenitora.

Pel Nadal de 1940 a casa del germà de la meva qui també amb la seva familia havia retornat de Lorda i représ la seva activitat comercial, neixeria el seu darrer fill. Un nin a qui com manava la tradició mallorquina, li corresponia posar i li posaren el nom del seu padri matern.

.

En 1948 mon pare i mu mare traspassaren el negoci de " Rue de Tambour" a dos senyors cognomenats Michel y Clément. Provisionalment anarem a viure al numero 7 de la"a una rue (carrer) du Clou dans le fer " a una habitació que el Senyor Michel mos havia sot llogat. Pel mes de maig d'aquell any vengué de Mallorca el sogre del germà de ma mare. L'oncle Miquel Rullan Garau, de Cas Puput a Sa Calobra - vidu en primeres noces de la germana petita de la mare de mu mare. El 14 de novembre del mateix any - dia que jo feia nou anys - moria lluny de la seva terra però rodejat dels seus més propis aquell vellet octogenari que tota la vida havia passat entre la seva finca de Cas Puput a Sa Calobra i la seva casa al carrer de Quadrado a Sóller. Vint i cinc anys més tard la seva filla i el seu gendre duguéren al cementeri de Fornalutx les seves restes

.

El mes de juny d'aquell 1948 - any sant compostalà i any en que es reobrí la frontera entre França i Espanya - anarem a Mallorca. Era la primera vegada que anava a la terra dels meus avantpassats. Els meus pares feia tretze anys que no havien vist els seus des de que es casaren el 1935. Arribàrem a Fornalutx el dia de Sant Pere on ja trobàrem ja malalt al llit al pare de mare. Record al padri Toni de Can Nyirvi gemegant quasi continuament. Un mes més tard - el dia de Santa Maria - havia de morir als 81 anys. En absència del seu fill que's trobava a Reims. mon pare - casat amb la major de les seves filles - presidi el condol a les exequies i al funeral celebrat a l'Església de Fornalutx. Record encara la gent que desfilar per la casa mortuoria i encara veig totes endolades i amb unes grans mantes de dol negres a ma mare i a les seves dues germanesVam romandre tres mesos aquell 1948 a Mallorca. Jo vaig poder coneixer la familia de part i altre. Els avis de Can Nyrvi i de Moncaira. Aquest darrer,el pare de mon pare la primera vegada que el me presentà mon pare ( el seu fill major) just davora la farmacia de Can Torrens a Sóller baixant del tramvia que venia del Port. També el record a Fornalutx a casa seva a la posada de Balitx al carrer de Sant Joan numero 6; o a Sóller, al carrer d'Isabel II " Cas Xico" a casa de la tia Margalida la seva filla i també al Port de Sóller, a Sa Figuera a Ca'n Bardi a ca la tia Maria, la seva altra filla. Record del meu senyoravi com un home aparentment insensible. Mori el 5 de febrer de 1953 noltros estavem a Reim

s.

Vaig coneixer igualment els meus oncles i ties i oncles i ties dels meus pares com l'oncle Guillem, de Sa Cabana capellà ( que morirà el 31 de gener de 1950) i les ties Margalida ( morta el 13 de gener de 1951) i Antònia germanes de la senyoravia Teresa. També a una cunyada d'aquesta darrera, la tia Maria Mir Solivellas vidua de Solivellas a Lluc i altra cunyada, la tia Maria Mas Jaume,de Sant Joan vidua de l'oncle metge Bernadi Solivellas Arbona (1865-1942). Tots ells mallorquins de socarrel i bona gent cristiana.

Després de les festes de Fornalutx a les quals els - per mor del dol del Padri de Can Nyirvi els meus pares haguéren abstenir-se de presenciar alguns actes i a les que vengué a predicar Mosen Jeroni Pons Roca, de Can Tiró de Sóller, un sacerdot que sabia parlar francès i era professor de francés a l'Alliamce Française de Sóller i fins i tot havia traduit a l'espanyol obres de Pierre l'Ermite - tornarem a Reims. Hi estariem fins l'abril de 1953 en que definitavament els meus pares deixaren la França i venguérem difinitavament a Fornalutx Mallorca.

Frequentaria les escoles primaries de Sant Joan Baptista de la Salle ( els germans del bavarai com se'ls coneoxia a Soller) - un sant nascut precisament a Reims ptimer a la rue (carrer de Contray i després a Saint André i les parroquials de Saint Benoit ( Sant Benet) i Saint Thomas ( Sant Tomas) a més d'un breu estada curs 1951-1952 i començament del 1952. En 1947 per Nadal faria la primera comunió a l'esglesia parroquial de Saint Andreu ( Sant Andreu) Aquell mateix any hi vaig reber el sagrament de la confirmació de mans de l'arquebisbe metropolità Monsenyor Louis Marmottin.

El 1949 els meus pares obriren el seu darrer magatzem de fruites. llegums i alimentació general al numero 7 de la rue (carrer) Paul Vaillant Couturier que abans es deia " Rue de Cormicv" just darrera de l'Avenue (Avinguda) de Laon i a dues passes de l'Esglesia parroquial de Sant Tomàs i on vaig esser escolanet amb els rectors canonges honoraris de la diocesi Marcel Mazin i Joseph Donay aixi com els seus vicaris Jules Massin, Jacques Pierson i altre sacerdot que sent molt ara no recordar el llinatge. Aquesta darrera botiga dels pares abans havia sigut una sastreria regentada per uns jueus- Crec que es cognomenaven Grossman. Si a rue de Tambour i principalment rue de Cerés la nostra clientela havia sigut burgesa i fins i tot aristocrata: a la rue Paul Vaillant Couturier era obrera. Teniem com veinat a un cafè.l'amo del qual es deia Fretay (crec que Bernard Fretay) havia estat regidor pel Partit Comunista i havia estat a Espanya amb les Brigades Internacionals.

El 13 de maig de 1951 diumenge de Pentecosta o Cinquagesima, a la Parroquia de Sant Tomàs i essent encara rector el canonge Marcel Mazin - qui poc després aniria destinat de rextor arxiprest de C harleville on moriria pocs mesos d'haver-s'hi instalat - faria el que ara nomenen " Profession de foi"· ( Professió de fe) i que en temps aquell meu li deien "Commuinion Solannelle" ( Comunio Solemne)

Borrosos tencs els anys primers de la meva infantesa quan l'ocupació alemana, però encara tenc gravat en la memòria meva les bombetes blaves que mor dels bombardejos servien per donar llum els vespres al carrer, les desfilades al pas de l'oca dels soldats alemanys. Tenc gravat igualment a un alemany amb ulleres que vengué un vespre a posar-nos una multa per haver deixat un llum encpes a dins el magatxem i tractat mon pare de "terrorista" quan aquest li digué que era espanyol. Supos que després averiguaren de quin bandol eren, però ma mare hagué d'anar a pagar la m ulta a la Feldgendarmery. Record molt bé el dia de l'entrada dels aliats a Reims, amb un veinat nostre Monsieur Dolla que tenia una merceria, enfilat damunt un tanque i passatjant-se per amunt i per avall, celebrant el dia de l'alliberamebent de la ciutat amb cants de la Marsellesa i desplegament de banderes tricolors mentre els alaveus proclamaven el restabliment de la legalitat republicana i la destitució del Mariscal Petain i del seu govern. I record també quan cada vegada que la sirena tocava anunciant la presència d'avions ma mare m'agafava per anar inmediatament als refugis i finalment poc abans d'acabar la guerra record un simulacre d'execució d'un monigote que representava el Hitler davora el Palau de Justicia. Tenia apenes quatre anys però me'n record com si fos ahir.

( La foto és de quan estavem a Lorda en 1940 prop d'una estatua de la Verge.Jo som el nin que hi ha dintre el cotxet. Entorn del cotxet els meus pares - ell és el senyor amb pocs canells - també el meu oncle i els meus cosinets)