lunes, 21 de noviembre de 2016

ASOCIACIÓN CATÓLICA DE PADRES DE FAMILIA DE FOLRNALUTX

Me sóc trobat per casualitat aquesta llista d'afiliats a una "Asociación Católica de Padres de Familia" que a meitat del segle XX hi havia a Fornalutx i en la que consta amb els seus noms i cognoms "oficials" que el tresorer era el meu pare. L'associació católica de Pares de Familia fou establerta a Fornalutx el dia de la festa de la Preciosa Sang de Crist o sigui el dia 1 de juliol de 1943 quan era bisbe de Mallorca Monsenyor Josep Miralles i Sbert , per cert arquebisbe-bisbe ja que havia estat traslladat des d'una diocesi aleshores sufragana com la de Barcelona i el darrer prelat mallorqui en ocupà el seient episcopal de la seva diocesi nadiva. En 1943 el batle del municipi de Fornalutx i president de la comissió gestora del seu Ajuntament era Sebastià Vicens Mayol - Xinet dit també de Moncaire - que a més era el cap local de l'organització politica Falange Española Tradicionalista y de las JONS. L'Església parroquial del mateix municipi dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu ella estava administrada per l'econom Mosén Antoni Caparó Busquets. Aquest sacerdot, qui entre 1927 i 1950 regentà la parroquia fornalutx i en 1930 havia establert la Congregació Mariana , fou el qui en 1943 fundà l'Associació Católica de Pares de Familia. Una associació - es dóna ella, per entenent respectable - d'homes casats vinculats amb la parroquia. Fou escollit com a primer president Josep Arbona Busquets - l'amo en Pep Cabana - l'obrer de la Confraria de Sant Josep. Practicament aquest senyor fou l'unic president que tengué l'associació esmentada, Figurant com tresorer el meu pare a aquest llista de vint homes de Fornalutx afiliats a "l'Associació de Pares de Familia desduesc que ella és molt posterior a la data de la fundació o establiment. En 1943 els meus pares es trobaven a França i no fou fins deu anys després que tornaren definitivament a Fornalutx. Deu anys després, la parroquia fornalutxenca tenia al davant seu com econom a Mosen Cristofol Trias Serra, un sacerdot marratxiner de Sa Cabaneta, qui dos anys abans havia substituit al successor de l'econom Caparó. Don Tofol - com a tal se'l coneixia i tractava - degué considerar que, Joan Estades, era un bon homo. un home honest. Vam l'home idoni per cobrar les quotes de l'Associació. De la familia de mon pare, principalment del seu passat i del que aquest passat havia representat per Fornalutx no en sabia res absolutament o simplement el que li havien contat.
La Llista dels afiliats
Josep Arbona Busquets - President
<
blockquote>Llorenç Rullan Alberti- vice-President
Joan Puig Bisbal - secretari
Antoni Alberti Puis - vice-secretari
Joan Estades Solivellas .- tresorer
Jaume Reynés Vicens
Josep Bernad (sic
)
Gabriel Mayol Ballester
Bartomeu Mayol Ballester
Miquel Adrover Bauzá
Antoni Reynés
Joan Alberti Estades
Lluis Massanet
Joan Puig Colom JoanBarceló Ros
Antoni Marroig
Joan Pallicer
Joan Colom Mayol
Bartomeu Vicens Arbona.
Notes.blockquote>
En el any 2016 no hi ha cap sobrevivent d'aquesta llista
. Els afiliats: Joan Estades Solivellas, Llorenç Rullan Alberti i Bartomeu Vicens Arbona eren concunyats. Les seves respectives esposes eren germanes. Josep Arbona Busquets - el primer i únic president de la "Asociación Católica de Padres de Familia de Fornalutx" fou batle de Fornalutx de 1934 a 1936 amb el bienni negre de la Segona República i de 1947 a 1954 sota la dictadura franquista. Llorenç Rullan Alberti- que figura de vice president en aquesta llista - fou batle entre els anys 1956 y 1965. Joan Puig Bisbal - el secretari - fou en repetides ocasions regidor i tinent batle i algunes vegades ocupà la batlia de manera accidental. Altres dels afiliats que surten a aquesta llista i que foren batles del municipi de Fornalutx són: Joan Puig Colom, del partit conservador de l'any 1920 a l'any 1923. Bartomeu Mayol Ballester i Miquel Adrover Bauzá en temps de la dictadura del General Primo de Rivera, marqués de Estela. L'afiliat Lluis Massanet ( Lluis Massanet Servera, natural d'Artà) fou segon tinent de batle en temps de Primo de Rivera. L'afiliat Antoni Marroig ( Antoni Marroig Bauzá natural de Deià) fou membre de la gestora del març al juliol de 1936. L'afiliat Joan Pallicer era el secretari de l'ajuntament. Natural de Calvià de professió perito comptable ,Joan Pallicer Amengual - pertanyent al cos de secretaris interventots i depositaris vengué destinat a Fornalutx on s'hi establi amb la seva esposa Catlina Abraham. Hi va romandre fins els finals dels anys setanta del segle passat en que es traslladà a Valldemossa on es jubilà com secretari dels ajuntaments del mateix municipi i el de Deià. El vice secretari Antoni Alberti Puig era l'escrivent de la Casa de la Vila i l'auxiliar del secretari de la corporació. Quan aquest darrer se'n anà a Valldemossa , el remplaçà com secretari- interventor habilitat.Per raons de salut dimitiria a començament dels vuitanta.

domingo, 13 de noviembre de 2016

ANY 1957 UN LLISTAT DE LA CONFRARIA DE LA PURISSIMA- FORNALUTX

="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Mon pare obrer de la Purissima Fornalutx del 1957 al1968
Antònia Solivellas Arbona 1885-1960 Sa Tia Antònia confraressa de la Purissima
src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZxH5T9kpNJXiLrcs1sBePHu5IUcggyi8GjMW6KV9DuDlC6g8zD_Dfkp26IweKSTMgq28NmR0bDY618JrRH9PdrsXEBSKcwwNknR70aD7r-JGJUOl0VYWG1PoNbUVqTwIPdhoc3tb5VztY/s200/Lloren%25C3%25A7++rullan+i+esposa.jpg" width="119" height="200" />
foto copia del listat de confrares i confraresses.
obrer de la Purissima entre 1968 i 1990
Tres eren les confraries de l'església de Fornalutx - parroquia del 1 de juny de 1913 ençà que el 2013 no hi ha hagi hagut celebració de centenari - que feien vasa en temps passats de la meva joventut i en vida dels meus pares, padrins i repadrins.
Eren les confraries de Sant Antoni Abat (17 de gener). Sant Josep ( 19 de març) i la Purissima (8 de desembre).
He sentit contar a casa que el senyor avi de mon pare Joan Bautista Estades de Moncaira i Montaner - el qui havia venut Moncaira en 1881 i Mònnaber en 1884 - havia sigut l'obrer de la confraria de Sant Antoni i que quan mori el sucedi l'amo en Gabriel Ballester a qui el Rector Don Llorenç Mas Mesquida, a l'hora de la mort negaria els darrers sacraments i les exequies religioses perquè aquell home vivia amb la mestra d'escola una fadrina seixantina que no era la seva dona la qual encara vivia i era una malalta mental.
Jo vaig coneixer d'Obrer de Sant Antoni a Llorenç Rullan Alberti - des Bosc - 1907-1970. El conco Llorenç casat amb la germana petita de mu mare qui de 1956 a 1965 fou el batle de Fornalutx com batles de Fornalutx havien estat abans l'amo Gabriel Ballester i el meu besavi
.
Sant Antoni Abat no era una festa de precepte com Sant Josep i la Purissima - qui actualment ho són a Espanya si bé de la primera se n'escloeix el compliment als llocs on ja no surt al calendari laboral- però encara el segle passat i als anys cinquanta els fornalutxencs ho celebraven com si ho fos amb novena preparatoria, completes solemnes el vespre de la vigilia; terça i ofici de tres amb altar fumat i predicador estern el dia de la festa el demati i el capvespre vespres i processó amb una imatge del Sant Antoni
.
Pel que fa a Sant Josep que té altar a la Capella de la Mare de Déu del Roser he conegut com obrer a Josep Arbona Busquets - l'amo en Pep Cabana - un benefactor del poble i de l'església qui fou batle del municipi fornalutxenc amb la segona república i el govern d'en Franco. Després d'ell ho seria Llorenç Massanet Colom, de Can Massanet. El darrer que ho ha estat. A l'obreria de la confraria de Sant Antoni no sabria bé dir qui va substituir al conco Llorenç. Crec que fou Llorenç Massanet mateix qui un temps havia sigut l'escolà major.
També es preparava la festa de Sant Josep amb una novena, completes , ofici de tres amb altar fumat i predicador estern; vespres i processó amb l'imatge del Sant.
Abans de parlar de la tercera confraria o sigui la de la Purissima vos tenc a dir que cada vegada que hi havia processó a Fornalutx - i aquell temps n'hi havia per salar - els obrers de Sant Antoni, Sant Josep i la Purissima repartien un ciri als seus respectius confrares.
L'ordre de les processons solia esser el seguent: els homes amb un ciri a la mà, després venien els ecolanets amb creu alçada i els cirials, l'imatge del sant, santa o mare de Déu que duien quatre home. Darrera el capellà amb capa pluvial hi anaven les dones amb el cap cobert o bé per una mantilla o per un mocador. Masclisme diran alguns. No ho se ni m'importa. Era la costum aixi i punt.
Quan l'abril de 1953 els meus pare i jo arribàrem de Fornalutx, l'obrer de la Purissima es deia Joan Alberti Estades de malnom l'amo en Joan Guitarrer.
De part de son pare Francesc Alberti era " guitarrer"- La mare Magdalena Estades ella era de Can Bartòla.
Els Estades de Can Bartola amb un trocet de terra al Coll d' En Pastor són parents dels Estades de Moncaira. ( Descendents de Bartomeu Estades de Moncaira i Penya de Monnàber més conegut per en Bàrtola) L'amo en Joan Guitarrer i la seva dona Catalina Sastre Colom que era de Ca's Milà per via materna havien estat a França on nasqué i s'educà la seva única filla, Magdalena, i on dedicats honradament al comerç de fruites i llegums feren quatre doblers.
Quan tornaren a Fornalutx compraren una finqueta a Bunyola.SonMoranta Jo record que a Fornalutx vivien al carrer Major.
Abans de l'amo en Joan, l'ober de la Purissima havia estat el meu avi Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennàsser de Massana (1863-1953) qui de 1909 a 1916 i de 1918 a 1922 va ésser batle de Fornalutx com ho havien estat el seu pare i el seu senyoràvi.
La capella de la Purissima que igual que la de Sant Antoni Abat es troba a la part dreta de l'església de Fornalutx estava molt unida a la familia Ripoll propietaris d'antic de la possessió de Bàlitx d'Avall. Quan el 19 de gener de 1900 mori fadrina la senyora Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gaballi- darrera descendenta d'una de les branques del llinatge Ripoll que compartia la propietat de Bàlitx d'Avall qui ella passar per voluntat testamentaria de la senyora Ripoll - Sa tia de Bàlitx - a mans de l'Església - el meu avi heretà la posada del carrer de Sant Joan.
La tia de Bàlitx com a ca mon pare li deien era una cosina germana de la meva besavia de Massana. No tenia familia directe. Els seus germans i la seva germana gran havien morts sense infants. Per tant no deixava nebots directes ni renebots. Molt possible que quan ella mori i el meu avi heretà la posada,es fes càrrec de la confraria i ho deixàs quan el 1937 va mori la seva esposa, la meva avia i ella ja major amb 74 anys decidir anar a viure amb els fills o filles que tenia a Ca'n Real,a Sa Figuera o a Sóller on havia de morir el 5 de febrer de 1953 i està enterrat al cementeri d'aquella ciutat veinada. Possiblement fou en 1937 que Joan Alberti Estades -" guitarrer" - començà a exercir d'obrer de la Purissima. Quan ell va mori cap a la meitat d'aquells anys cinquanta Mossen Cristofol Trias Serra que era aleshores l'econom demanà a mon pare si volia ésser ell l'obrer de la Purissima. Mon pare digué sí totd'una content de reanudar amb la tradició familiar. Quan ell mori als 76 anys, el rector de la parroquia de Fornalutx era Agusti Serra Soler, natural de Sa Pobla i jo vaig remplaçà a mon pare com obrer de la confraria de la Purissima de l'Església de Fornalutx. He estat de fet el darrer obrer. Han vengut altres temps i altres costums.
Els confrares i les confraresses pagaven cada any una quota a la seva respectiva confraria. El 1967 eren unes sis (6) pessetes Això els donava dret quan moria que els celebrassin un ofici o missa cantada. Bé diem que anys enrera havia sigut missa cantada - fins i tot missa conventual - per passar després a un ofici de requiem llis i finalment a una simple missa sense cantar. El dia de Sant Antoni Abat, el dia de Sant Josep o el dia de la Purissima, confrares i confraresses anaven a casa de l'obrer per pagar la seva quota anual. L'obrer els oferia un gallotonet amb un poquet d'anisat.
Aqui vos deix aquesta llista de confrares i confraresses de la Purissima. La degué fer mon pare ja que és la seva lletra. Va per ordre abecedari dels dos cognoms, el nom i el malnom , ofici o altre situació del confrares o confraresses. Totes les persones que s'hi esmenten són totes mortes . Es molt possible que sigui incompleta i és anterior a l'any 1963; any el qual mori el confrare Josep Mayol Sastre-" Cristu". Llistat de confrares i confraresses. Del 1957 crec que és
Església Parroquia Nativitat de Maria Fornalutx
1 - ALBERTI ESTADES, Joan "Guitarrer"
2 - ALBERTI ALBERTI, Bernat " S'hort d'amunt"
3 - ALBERTI MAYOL, Catalina " Des Poador"
4 - ALBERTI COLOM, Catalina " P de Can Xandre
5 - ARBONA BUSQUETS, Josep " Cabana"
6 - ARBONA COLOM, Antoni " Des Clot"
7 - BARCELÓ ROS, Joan " Des Mas"
8 - BISBAL ALBERTI, Antoni "Nyirvi"
9 - BISBAL ALBERTI, Maria "Nyirvi"
10 - BISBAL ALBERTI, Rosa " Nyirvi"
11- BUADES PONS, Maria "Corona"
12 - BUSQUETS ARBONA, Pere Joan .Cafè centro
13- BUSQUETS ESTADES, Francesc "S'Aubereta"
14
- COLOM ANFOS, Miquel "Barquer"
15 - COLOM MAYOL, Catalina " Can Corona"
16 - COLOM MAYOL, Joan " Can Corona"
17 - ESTADES SOLIVELLAS, Bartomeu Estades sic
18 - ESTADES SOLIVELLAS, Joan " S'obrer"·
19 - GINESTRA SASTRE, Miquel " Milà"
20 - MAYOL ALBERTI, Josep " Passador"
21 - MAYOL MAYOL, Pere " Xoroi"
22 - MAYOL SASTRE, Josep " Cristu"
23 - MAYOL MAYOL. Aina " Ponsa"
24
- PUIG ANFOS, Josep " ferrer"
25 - PUIG COLOM. Joan " Reus"
26 - RULLAN ALBERTI Llorenç Alcalde
27 - RULLAN ALBERTI, Joan (germà anterior)
28 - SASTRE ALBERTI, Jaume - "Néts 29 - SASTRE ALBERTI, Margalida - . de l'amo 30 - SASTRE ALBERTI, Catalina -,JoanGuitarrer"
31- SASTRE ALBERTI, Salvador - "Sastre"
32 - SASTRE ARBONA, Salvador . - " barber"
33- SASTRE GENESTAR, Baltasar -"Des Poador"
34 - SASTRE ROTGER, Francisca -Mestre Cintu
35 - SOLIVELLAS ARBONA, Antònia
36
- VICENS , Salvador - "Vitu"
37 - VICENS
ARBONA, Catalina " Xinet"
38 . VICENS ARBONA, Antònia " XInet"
39 - VICENS VICENS, Jaume " Sa Cabana"
40 - VICENS VICENS, Macià " Es Xalet"
41 - VICENS BERNAT, Rosa " des Pont"
42 - VICENS BERNAT, Antoni " de Bini"
Joan Estades de Moncaira i Bisbal. Novembre de 2016

martes, 17 de febrero de 2015

ANY 1940 REFUGIATS A "LOURDES"

<blockquote>Parlaré de la meva familia sempre que me donarà la gana i don gràcies a Déu l'haver tengut els pares Joan Estades de Moncaira Solivellas i Rosa Bisbal Alberti oriunds del municipi mallorqui de Frornalutx que me donaren vida i bons exemples. <blockquote>Fullejant papers vells m'he trobat uns apunts presos per mon pare i que están relacionats amb la nostra estada a Lorda ( Lourdes en francés) l'any 1940 a rel de l'invasió del territori francés per part de les tropes alemanes. Aquests apunts están escrits de puny i lletra de mon pare a c s en la llengua d'En Molière i no en la d'En Cervantes com semblaria potser més lógic i fins un cert punt donat que ell era nascut a Mallorca i havia anat escola a Fornalutx i Sóller on a la seva época no s'ensenyava mallorqui sino simplement español o sigui "castellano". Però el meu progenitor abans d'anar a França i estudiant al Convent de Sóller amb els frares de Sant Joan Baptista de la Salle ja havia aprés a parlar, llegar i escriure en francés.
Aquests apunts els he trobat força curiosos i interessant i són una part de la historia de la meva propia familia i de la historia colectiva d'altres families que com la meva visquéren i soportaren les amargors de la Segona Guerra mundial per trovar-se fora del seu propi país on tampoc les coses anaven gaire de marevella.
Consten de dues parts Una petita historia de la seva estada a Lourdes que comença amb la seva sorti dortida de Reims el divendres 17 de maig. ( Els soldats alemanys hi farien la seva entrada el dia 7 de juny) i una segona que es refereix amb la correspondencia enviada o rebuda entre nosaltres i la familia de Mallorca o persones conegudes de Reims i que van del dia de l'arribada a Lorda fins el dia de Sant Miquel en que emprenguérem retorn cap a la ciutat de Reims ja situada en la nomenada zona ocupada <blockquote>PRIMERA PART LOURDES
El divendres 17 de maig de 1940 a les dues del capvespre amb la meva esposa,elnostre fill ( o sigui un servidor vostre) i també el nostre germà Antoni Bisbal i la seva esposa i les seves cinc filles i el seu fill qui de Reims havien arribat el dia anterior, tots partim amb auto en dirección de Noyen sur Seine.Arribats a aquesta localitat agafam un camió de servei que ens mena a Sens (Somme) el vespre i aquí Anam a descansar i gràcies que hem pogut trobar una habitació a un hotel - Hotel de Paris - Ens acomodam una mica per causa de la guerra. Hi ha un llit on posen les meves nebodes i també el meu Nebot Antoine. Al meu fill l'hi fan el llit damunt una taula, jo amb el meu abric de cuiro jec en gerra i poc més o manco els demés.blockquote>
Dissabte 18 de maig
De Sens agafam un taxi que ens mena a Montargis.Arribam a Montargis i agafam altre taxe que mos du a l'estació de ferrocarril de Aubrais (Loiret( on a migdia anam a u restaurant per menjar i cap a les dues del capvespre agafam el tren cap a Burdeus.
Arribam el vespre a l'estació d'aquest indret i durant la nit hem d'esperar el tren que ha de conduirr-nos a Lorda. A l'estació de Burdeus han instal.lat un Centre d'acollida per els Refugiats i ens donen café amb llet,pa amb formatge i salsitxes etc pels infants. Hi ha cunes per poder descansar nostre fill.Aprofita aquesta bona ocasió per dormir tranquilment..
Diumenge 19 de maig
Esperam a l'estació de Burdeus el tren de prop les quatre de la matinada ens ha de menar-nos a Lorda i mentre estam esperant mos trobam amb amics de Reims Mademoiselle Diot i Madame Antoine la seva germana, fidels clients qui al igual que nosaltres van a refugiar-se a Lorda.
El tren surt cap a les set de l'estació de Burdeus o sigui amb un retràs d'almanco quatre hores i arribam a Lorda final del nostre viatge prop de les onze de mati i al Centre d'acollida de l'Estació de Lorda mos donen un bol de café amb llet i pa i després una dona encaragada a tal efecta mos mena a "casa". Estam allotjats a la Pension Sainte Jacqueline, al numero 12 de la rue de la Fontaine, establiment regentat per Madame Cabet.El meu cunyat i la seva familia són allotjats a la Pensió veindada ca Monsieur Splelidor al numero 10 del mateix carrer. A migdia a ca seva menjam i a la nostra pensió mos donen una taula redona de ferro tot això és quan comporta el nostre dormitori situat al tercer pis de la casa del meu cunyat i la seva familia també allotjats cap un atic de la seva pensió però no hi quedaràn massa temps ja que el meu cunyat lloga un pis a l'avinguda del Mariscal Joffre d'aquesta mateixa xa ciutat de Lorda
El mateix dia de la nostra arribada aquí a Lorda i després d'haver donat explicació de com mos hem instal.tat continuo dient que el capvespre cap a les quatre amb el meu cunyat i la seva familia hem anat a fer una passatjada i primera visita a la Cova de la Mare de Déu de Lorda i a aquest lloc i a en aquesta mateixa cova el 1858 l'onze de febrero la Verge Immaculada aparagué a una pasztoreta cognomenada Bernardette Soubirous. La Verge li aparagué divuiit vegades, la darrera fou el 16 de juliol festa de lka Mare de Déu del Carme.
Després de contar-vos la nostra arribada a aquesta ciutat de Lorda on estam refugiats i noi sabem el temps que la guerra durarà. El dia seguent Anam al Centre d'acolllida instalat a la Casa de la Vila per inscriure-nos i alguns dies després al despatx de la Policia per comunicar la nostra arribada i consti sobre el document d'identitat de residents a França. Tenir els papers en regla
Cada dia feim una passatjada i principalment per fer una sortida i fer prendre un poquet d'aire que aprofiti al nostre fill i de tant en quant anam a la Cova a resar el rosari i feim una visita a la Mare de Déu.
La guerra sembla girar d'una altra manera, els hollandesos es retiren, el Rei de Bélgica capitula i abandona amb les seves tropes. Les tropes alemanes ocupen Hollanda, Luxemburg,Bèlgica;prenen molt de terreny a França, El govern de Monsieur Paul Reynaud que havia sucedit a Monsieur Edouard Deladier donaa la seva dimissió a Burdeus ja que els alemanys han pres Paris . Es Monsieur la Marechal Pétain qui es fa càrrec del Govern i s'instal.la a Clermont Ferrand donat que els alemanys ocupen a més de les regions del Nord i de l'Est és a dir una gran part de França i tot el litoral El govern abandona Burdeus. El Mariscal Pétain esdevé cap de l'Estat i cap del Govern ja que Monsieur Albert Lebrun president de la Republica per causa de la nova constitució deixa les seves funcions i el govern s'instal.la a Vichy.
Diumenge 21 de juliol
Sa Excel.lència Monsenyor Choquet bisbe de Tarbes i Lourdes fa solemnement a la Cova l'inauguració de la Santa Missió que ha de començar demà dilluns 22 de juliol a la Basilica del Sant Rosari i ha d'acabar eldiumenge 11 d'agost La missió és predicada per quatre missioners será presididsa pel Senyor Bisbe
Diumenge 18 d'agost
Monsenyor Choquet bisbe de Tarbes i Lourdes a les 8 hores del mati a la Basilica del Sanrt Rosari ha conferit ordenacions sacerdotals entre ells tres negres de la diocesi de ·Salens"
Dimarts 17 de setembre
Entre les tres i les quatre del capvespre a la piscina de l¡aigua miraculosa prenc un bany per obtenir de Verge Maria la curació de les meves cames
NOTA
Georges Choquet Paris 1878 Lorda 1946 fou bisbe de la diocesi de Tarbes i Lourdes des de l'11 de febrer de 1938 en que sucedi a Monsenyor Pierre Gerlier promogut arquebisbe de Lyon i per tant primat de les Galies o sigui de França fins el dia de la seva mort a Lorda mateix el 20 d'abril de 1946 acabada ja la segona guerra mundial.Fou un dissabte sant i es diu que havia dit a una germana seva que era monja de les Germnanetes de l'Assompció que a ell li agradaría morir-se un dissabte sant cantant l'Exultet.Tenia 67 anys i el dia 26 del mateix mes és enterrat a la capella de la Verge en la Catedral de Tarbes.El sucedi Monsenyor Pierre Mare Theas qui en 1940 essent bisbe de Montauban confessà i donà l'esxtramunció a l'ex president de la Republica española Manuel Azaña Diaz.
.
El Bisbe Choquet consta als llibres d'història com un devot amant de la Mare de Déu i un protector dels exilats o refugiats.El xalet episcopal que a Lorda tenia fou un lloc d'acollida per a capellans i prelats exilats entre ells el primat de Polonia que hi va romandre quatre anys. L'abril de l'any 1940 dies 21,22 i 23 organitzà un tridu per el resorgiment de la França i el mantenimnent de la civilització cristiana.El dia de la Cloenda, el bisbe Choquet digué: " Lorda capital de la pregària és esdevinguda el cor de l'Europa trastornada i masegada·.A instancies seves,en 1941, un decret del govern francés de Vichy acordava a l'Associació diocesana el domini de la Cova el qual en 1905 havia estat declarat propietat nacional.
SEGONA PART
CORRESPONDENCIA DE LA NOSTRA ESTADA A LORDA
Dilluns 20 de maig
El dia seguent a la nostra arribada, Antoni envía una telegrama al nostre pare Bisbal ( el meu avi o padri gran matern Antoni Bisbal Llaneras nyirvi 1867-1948) on li comunica que estam a Lorda i eb bona salut.
Dimarts 21 maig
Escrivim una carta al nosre pare Bisbal i dins la mateixa hi afegim altra perquè sigui remesa al nostre pare Estades ( el señor avi patern Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennasser de Massana 1863-1953) en la qual comunicam amb detall que mos trobam a Lorda i li donam la direcció d'aqui.
Dimecres 22 maig
Escrivim cartes postals vistes d'aqui de Lorda als nostres oncles Guillem i Antònia. ( L'oncle capellà Mossen Guillem Solivellas Arbona 1868.1948 i la seva germana Antònia Solivellas Arbona 1885-1960) germans de la senyora avia Teresa 1867-1937) i també a la nostra germana Magdalena Bisbal.
Dijous 6 de juny
Escrivim carta postal " La Basilica i l'Esplanada" al nostre pare Estades.
Dilluns 10 de juny
Escrivim una carta postal " La Cova" al nostre pare Bisbal i la deixam a Correus alguns dies després d'haver--la escrita.
Dilluns 17 de juny
El nostre germà Antoni rep una carta del nostre pare Bisbal; estam moilt content de saber nioticies de la familia que esperavem impoacients; ell mos diu quE ha rebut les nostres cartes però no el telegrama fet el 20 de maig.
Escrivim una carta postal " Vista de la Vall del Pic du Ger " al nostre pare Estades on li desijam una bona festa de Sant Joan i li deim que mos estranya el no saber noves seves i que impacients les esperam
Dissabte 1 de juliol
Rebem una carta de la nostra germana Magdalena i també del seu marit Bartomeu Vicens qui ens felicita per la festa de Sant Joan ; mos fa saber que s'ha fet càrrec i prendrà cura de la nostra finca Sa Costa i mos participen el seu nou domicili "Carrer Nou num 7
( Sa Costa,olivar i hort situat a Fornalutx. El meu pare heretà aquesta petita finca d'una filla de la seva padrina de fonts que no era parenta de sang però havia sigut la dida del seu pare.Aquesta senyora la padrina de fonts i el seu espòs havien comprat la finca al meu besavi Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner. Jo la vaig herertar dels meus pares quan en 1979 mori ma mare i posterirment la vaijg vendre)
Dijous 4 de juliol
Rebem una carta dels nostres oncles Guillem i Antònia Solivellas, de Fornalutx; me feliciten la festa de Sant Joan iu ens manifesten que están contents de saber-nos en bona salut prop de la Mare de Déu de Lorda. En aquesta carta mos diuen que Antònia Sastre mori el 20 de juny.
( Antònia Sastre Alberti - filla de Joan Sastre Escales 1871-1937 i de la seva primera esposa Apolonia Alberti Alberti de S'Hort d'Amunt i casada amb Pere Mayol Vicens passador - era una cosina segona de ma mare. Tenia altres germans Margalida,Salvador,Apol.lonia i Isabel No tenia infants i el seu marit es tornà casar amb una cosina germana d'ella)
Dissabte 6 de juliol
Escrivim una carta al nostre pare Estades de Fornalutx i li deim que mos estranya no saber noticies seves.Aquesta carta la duim a Correus dia 8 de juliol,afegim una carta postal en data del 8 de juliol ( Lorda la Bàsilica) per la nostra germana Margalida a Sóller a qui felkicitam per el seu sant.
Dimarts 9 de juliol
Escrivim una carta al nostre pare Bisbal i a la nostra germana Maria en resposta a la seva carta del 10 de juny passat, hi afegim a la mateixa una altra carta pels nostres germans Bartomeu i Magdalena en resposta a la del dia 17 de juny passat i donam les bones festes a la nostra germana Magdalena . Manifestam a Bartomeu i a Magdalena la nostra satisfacció per haver.se fet càrrec i tenir cura ded la nostra finca de Sa Costa a Fornalutx.
Diumenge 14 de juliol
Rebem una carta del nostre pare Estades, escrita a Sóller, mos diu que ha rebut la fotografía que li hem enviat del nostre fill i mos diu que està content. ( Aquesta fotografía és presa davant l'aparador del nostre germà Antoni a Reims i feia alguns temps que se l'haviem enviada) El nostre pare mos diu, en la seva carta, que les nostres nebodes Catalina Maria i Teresa de Sóller s'han examinades al seu Col.legi amb bones notes. Ens diu també que té una hérnia però que va bé, només un poc molest pel pes d'un apoarell però que ja s'hi acostuma.
Dissabte 27 de juliol
Escrivim una carta a Madame Hugo a Gueux dient-li que mos escrivi per donar-nos noticies seves. ( Madame Hugo era una veïna de Gueux que havia ajudat al metge que havia atés a ma mare quan jo vaig naixer.Estava casada amb un camperol del municipi i tenien dos fills Claude i Bernard. Aquest darrer havia de morir, a finals dels anys quaranta,potser principis dels cinquanta a rel d'una caiguda de la seva bicicleta)
NOTA
En el transcurs del mes de juny hem escrit apart de la nostra familia, una carta a Madame Hugo a Gueux a qui hem afegit algunes estampes per donar a les filles de Monsieur Viessen a Gueux. Una carta postal als senyors Joan i Antoni Canals a Epernay. ( Monsieur et Madame Viessen era la parella que regentava a Gueux, la " Granja Poncelet" on el novembre de 1939 estaven hospedats els meus pares i on havia jo de neixer el dimarts dia 14 d'aquell mes a les sis de l'horabaixa. Tenien un fill Jean i una filla Marie que encara vivia als seus vuitanta-sis el 2011 segons vaig poder saber gràcies a una inesperada comunicació d'una filla seva de nom Françoise Frogneux. Madame Viessen tenia un altre fill que's deia Pol Poncelet, nascut d'un anterior matrmoni. Era el propietari de la Granja. Pol Poncelet participaria activament com dirigent d'una xarxa en la resistència francesa i moriria al Camp de concentració alemany de Dachau en 1944. El 1949 es col-locà a la pared que dóna entrada al pati de la " Granja Poncelet" que recorda que allà vivia aquell patriota francès. En quan als Senyors Joan i Antoni Canals eren dos germans amics de familia que eren mallorquins i de la vall de Sóller com els meus pares i aleshores ambdos fadrins.Pertanyien al llinatge Canals propietaris d'antic de la possessió Moleta al Port de Sóller i tenien un negoci a Epernay, la ciutat del Marne on en 1897 havia nascut la meva mare.Tenien amb noltros avantpassats comuns. Mon pare i ma mare després de jo naixer passaren una breu temporada a casa dels senyors Canals a Epernay convidats per aquests darrers.
I segueix el relat de mon paret:
En el transcurs del mes de juliol hem escrit una carta de condol als nostres amics Apol-lònia i Macià Vicens a Chalons sur Marne per la mort de la seva germana Antònia esposa de Pere Mayol a Fornalutx
Divendres 9 d'agost
> Hem rebut una carta del nostre pare Estades, escrita des de Can Real Tuent el 26 de juny passat.
Dissabte 10 d'agost
Hem rebut una carta del nostre pare Bisbal i dintre la mateixa també escriu la nostra germana Maria a Fornalutx feta el 29 de juliol darrer. En la seva carta la nostra germana Maria Bisbal mos participa el seu proper matrimoni amb el senyor Llorenç Rullan i que la data probable de l'enllaç seria el mes de setembre vinent el dia de l'onomàstica de Na Maria-
( Llorenç Rullan Alberti 1907-1970, l'oncle Llorenç era de la mateixa edat de la tia Maria, la seva esposa i feia de fuster a Sóller, a l'obrador de Pep Canals alies Moscatell quan es casà amb la tia. però anys més tard deixaria aquesta feina per problemes de salut a l'espatla.Natural de Fornalutx d'on eren igualment wla seus familiars havia estat l'escolà major o sacristà de l'església de Fornalutx quan era rector Mossen Llorenç Mas Mesquida (1881-1947) essent un dels castigats pel dit Rector Mas a romandre tancats al lloc conegut per " Es Fossar" quan ela incidents de les festes de la Patrona de Fornalutx qui en 1927 forçaren la partida del poble de Fornalutx d'aquell prevere campaner. En els anys trenta quan Mossen Antoni Caparó " Ganxo", de Sóller primer regent i després econom a rel de la renuncia de Mossen Mas com a rector inamobible, organitzà a Fornalutx. als antics "lluisos" en "Congregació Mariana·" l'oncle Llorenç seria escollit per a presidir la primera junta directiva. Fins que's casà segui formant part de la Congregació Mariana. de Fornalutx. ocupant carrecs directius. Al esclatar la guerra civil espanyola es va apuntar a Falange. Durant uns anys seria el secretari local de l'Organització Sindical i concretament de la " Germandat de llauradors i ramaders" de caracter obviament falangista. En 1951 entra a formar part de l'ajuntament del seu poble com a regidor pel terç sindical. En 1954 el batle de Fornalutx. Antoni Busquets Bernat (1910-1992) l'esculleix com tinent batle. De 1956 a 1965 ocuparia la batlia del seu poble nomenat pel governador civil de les Balears, el general de brigada Don Placido Alvarez-Buiya y López- Villamil casat aquest amb una cosina de Donya Carmen Polo Martinez-Valdes l'esposa del Cap de l'Estat Generalissim Francisco Franco. Llorenç Rullan Alberti. l'oncle Llorenç. mori als 62 anys a Fornalutx. el 22 d'abril de 1970. La vidua - la tia Maria, germana de mu mare - el sobreviuria una trentena llarga d'anys morint. ella als 101 anys el dia dels Reis de l'any 2009. Llorenç Rullan i Maria Bisbal no tenguéren infants i ell deixà els seus bens a la seva esposa, la tia Maria )
Dilluns 12 d'agos
t
Enviat una carta al nostre pare Estades escrita dia 8 en resposta a la del dia 1 de juliol passat. Li manifestam la nostta angoixa per haver sabut de l'hèrnia i li desijam un total restabliment el més aviat possible. Adjuntam pegada a aquesta carta una fotografia numero 3 del nostre estimat menut i una altra pegada a la part posterior , numero 4 per Bartomeu i Aina felicitant el sant a Bartomeu
.
Deim al nostre pare damunt la carta que li escrivim que el divendres 9 noltros hem rebut la seva carta escrita de Can Real Tuent.el 26 de juliol passat ( Can Real és una finca mallorquina que's troba a Tuent i pertant es part del municipi d'Escorca. Guillem Mayol des Moli - el sogre de l'oncle Bartomeu germà de mon pare - l'havia comprada a una familia Mayol que n'en `propietaris d'antic. Guillem Mayol deixà Can Real a la tia Aina. la seva unica filla i aquesta passà per voluntat testamentaria al meu oncle quan ella mori en 1944. Quan l'urbanització de Tuent, els anys seixanta deñ passat segle XX Bartomeu Estades Solivellas 1894-1981 - l'oncle Bartomeu - va vendre Can Real a uns belgues) i
Enviam també una carta a la nostra germana Margalida a Sóller, aquesta carta remet la carta del 9 d'agost, la felicitam pels bons resultats de les seves filles Catalina Maria i Teresa als exanmens del seu col-legi Tanbé li enviam pegat a la seva carta una fotigrafia 2 dwl nostre Joanet . Adressam la carta a la nostra germana Margalida i li demanam de remetre la que enviam al nostre pare-Estades
.
Dimarts 21 d'agost
Enviat una carta escrita el 20 d'agost al nostre pare Bisbal en resposta a la seva del 29 de juliol passat, el felicitam pel seu aniversari (20 agost) i li feim present en resposta al que mos demana per la carta de la nostra germana Maria d'enviar-li certificat de baptisme ( La meva tia Maria Bisbal Alberti havia nascut igual que els seus germans a Epernay i allpa havia estat batiada) que per el moment és impossible ja que està prohibit qualsevol comunicació entre la zona ocupada i la zona lliura .( Els alemanys havien imposat i el govern francès del Mariscal Pétain acceptat aquesta imposició de dividir França en dues zones a l'armistici del 10 de juliol de 1940) A la part superior de la carta hi posam una fotografia del nostre Joan Antoni ( Quan vaig neixer. els meus pares volgueren que portés el nom dels meus dos avis Joan i Antoni ) la numero 5 i li adjuntam la numero 1 perquè la remeti als germans Bartomeu i Magdelerna, felicitam a Bartimeu per la seva onomastica. Adjuntam una carta a la nostra germana Maria referint-nos al seu proper matrimoni.
Dijous 5 de setembre
Enviat una carta feta el 20 d'agost als nostres oncles Guillemre i Antònia i els enviam una fotografia numero 14 del nostre Joanet, els adjuntam una altra carta pel nostre pare Estades i una fotogradia numero 8 del nostre menut ,carta feta avui 5 de setembre.
Dijous 5 de setembre
En data d'avui enviat una carta als nostres amics Antoni Busquets I Teresa a Toulouse. Eks indicam quw mos trobam a Lorda i que ja els haviem escrit una aktra carta entregada a jove belga qui havia estat alguns dies hospedat a la mateixa pensió que noltres i que habitava Toulouse. Els manifestam nostre desig de saber aviat de les seves noticies-
( Aquests amics dels meus pares que habitaven Toulouse, Antoni Busquets Sastre i Teresa Alberti Colom eren fornakutxencs com noltros. Tenien una filla i un fill Catou o sigui Catalina i un fill Xim o sigui Joaquim o Lloatxim. Com molts mallorquins establerts a França tenien una botiga de queviures. Record haver estat a casa seva " rue de Rémusat" a Tolosa en 1948 primer i en 1953 quan veniem cap a Mallorca per quedar-hi definitivament. La madona Teresa filla d'una familia de molts germans i germanes entre elles la mare de l'oncle Llorenç Rullan Alberti, era la fillola dels pares del meu pare. Ell l'amo en Toni havia comprat a Fornalutx les finques d' Es Mas i Ca n'Antuni qui havien pertanescut a la meva familia paterna eks Estades de Moncaira )
Domecres 11 de setembre
Rebem una carta en data de 20 agost del nostre oncle Guillem el qual felicita Na Rosa ( o sigui la meva mare) pel seu sant. i mos diu haver rebuit carta de la nostra germana Maria a ASlemanya.
Diumenge 15 de setembre.
Hem rebut una carta d'invitació del casament de la nostra germaba Maria Bisbal Alberti amb el Senyor Llorenç Rullan Alberti, la cerimonia nupcial ha tingut lloc a la Parroquia de Fornalutx el 12 de setembre de 1940 i moa ofereixen el seu domicili: Calle del Sol nº 2 de l'esmentada vila. ( La carta aquesta arribà amn retard com es veu per les circumstancies que suposen una guerra sempre)
Dimedcrtes 18 der sdetembre
Hem rebut una cartg del nostre pare EDstades escrita a Fornalutx dia 9 d'aquedsxt mesd a Fornalutxc i en la matreixa n'ha una ñper en Joanet el seu nét dient-li estar congtent de la seva carteta ( carta per descvomptat pels meus pares. A sis mesos un no escriu cartes) i d'haver-li enviat la seva fotlo. Adjunt a la carta del nostre pare Estades mos escriuen els nostrres oncles GBuillem i Antònia .En la seva carta el nostre pare mos diu que Joan i Antoni Canals han arribat a Sóller però Antoni se'n ha tornat ja a Epernay i que des de que ha partit a casa seva no saben notivcies i que han provat fd'escriure a Bedrnardi el seu missatge a Neuilly le Real per tal que Bedrnardfi li remeti la cartg a Antoni i aquest la remeti al nostre pare.
Dimecres 18 de setembre
Hem rebut una carta de la nostra germana Margalida a Sóller,feta dia 8 d'aquedst mes i mos diu que a la fi ha rebut una altra carta que feia estona que no sabia noves nostres; que mos havia escrit dos pics a Gueux i dos pics a Reims; que les cartes de Gueux havien sigut retornades. Mos diu està contenta de la foto del nostre Joanet. es
Dimecres 25 de setembre
Enviat una carta escrita en data del 20 d'aquest mes als nostrres germans Maria i L;lorenç Rullan a Fornalutx i els felicitam pel seu casament. Els enviam dintre la carta la fotografia numero 21 del nostre fill. adjuntam a aquesta carta una altra carta pel n nostre pare Bisbal dikent-lio mos estranhya no saber noves seves des de la nosttra darrera carta enviat el dimargts 21 d'agost passat. A sa carta d'avui el nostre fill escriu al seu padri. (Carta escrita una vegada més petr mon pare i mu mare)
Dissabte 28 de setembre
Enviat una carta postal al nostre pare Estades dienty-li que sortim deLortda i anam cap a Reims
Diumenge 29 de sdetembre
Dintre el tren na Rosa (ma mare) escriu al nostre pare Bisbal per dir-li que hem deixat Lorda i anam a Reims.
POST DATA
Fins aqui els apunts presos per mon i que he traduit a la nosdtra llengua ancestral.
Els meus pares i jo un cop arribats a Reims - on per cert trobaren que els mancaven coses que havien deixat, entre elles la mudada o trajo de casar de mon pare - reprenguéren l'activitat comercial a la botiga d'alimentació general que tenien al numero 32 de la Rue ( Carrer) Cerés just davora la Maison (Casa) Ponsardin; seu de la Cambra de Comerç i Industria i on els alemanys hi instalaren la seu de la seva aviació a Reims. Hi vam romandre tot el temps de l'ocupació alemana. I el 1946 traspassaren el negoci i agafaren el que, al 24 de la rue (carrer) de Tambour - no gaire lluny de les Cases de la Vila de Reims havia deixat un cosi de mu mare, Salvador Sastre Alberti, mort el dia mateixa de l'alliberació de l'esmentada ciutat de Reims, un 30 d'agost de 1944, dia aleshores del Sant de la meva progenitora.
Pel Nadal de 1940 a casa del germà de la meva qui també amb la seva familia havia retornat de Lorda i représ la seva activitat comercial, neixeria el seu darrer fill. Un nin a qui com manava la tradició mallorquina, li corresponia posar i li posaren el nom del seu padri matern.
.
En 1948 mon pare i mu mare traspassaren el negoci de " Rue de Tambour" a dos senyors cognomenats Michel y Clément. Provisionalment anarem a viure al numero 7 de la"a una rue (carrer) du Clou dans le fer " a una habitació que el Senyor Michel mos havia sot llogat. Pel mes de maig d'aquell any vengué de Mallorca el sogre del germà de ma mare. L'oncle Miquel Rullan Garau, de Cas Puput a Sa Calobra - vidu en primeres noces de la germana petita de la mare de mu mare. El 14 de novembre del mateix any - dia que jo feia nou anys - moria lluny de la seva terra però rodejat dels seus més propis aquell vellet octogenari que tota la vida havia passat entre la seva finca de Cas Puput a Sa Calobra i la seva casa al carrer de Quadrado a Sóller. Vint i cinc anys més tard la seva filla i el seu gendre duguéren al cementeri de Fornalutx les seves restes
.
El mes de juny d'aquell 1948 - any sant compostalà i any en que es reobrí la frontera entre França i Espanya - anarem a Mallorca. Era la primera vegada que anava a la terra dels meus avantpassats. Els meus pares feia tretze anys que no havien vist els seus des de que es casaren el 1935. Arribàrem a Fornalutx el dia de Sant Pere on ja trobàrem ja malalt al llit al pare de mare. Record al padri Toni de Can Nyirvi gemegant quasi continuament. Un mes més tard - el dia de Santa Maria - havia de morir als 81 anys. En absència del seu fill que's trobava a Reims. mon pare - casat amb la major de les seves filles - presidi el condol a les exequies i al funeral celebrat a l'Església de Fornalutx. Record encara la gent que desfilar per la casa mortuoria i encara veig totes endolades i amb unes grans mantes de dol negres a ma mare i a les seves dues germanesVam romandre tres mesos aquell 1948 a Mallorca. Jo vaig poder coneixer la familia de part i altre. Els avis de Can Nyrvi i de Moncaira. Aquest darrer,el pare de mon pare la primera vegada que el me presentà mon pare ( el seu fill major) just davora la farmacia de Can Torrens a Sóller baixant del tramvia que venia del Port. També el record a Fornalutx a casa seva a la posada de Balitx al carrer de Sant Joan numero 6; o a Sóller, al carrer d'Isabel II " Cas Xico" a casa de la tia Margalida la seva filla i també al Port de Sóller, a Sa Figuera a Ca'n Bardi a ca la tia Maria, la seva altra filla. Record del meu senyoravi com un home aparentment insensible. Mori el 5 de febrer de 1953 noltros estavem a Reim
s.
Vaig coneixer igualment els meus oncles i ties i oncles i ties dels meus pares com l'oncle Guillem, de Sa Cabana capellà ( que morirà el 31 de gener de 1950) i les ties Margalida ( morta el 13 de gener de 1951) i Antònia germanes de la senyoravia Teresa. També a una cunyada d'aquesta darrera, la tia Maria Mir Solivellas vidua de Solivellas a Lluc i altra cunyada, la tia Maria Mas Jaume,de Sant Joan vidua de l'oncle metge Bernadi Solivellas Arbona (1865-1942). Tots ells mallorquins de socarrel i bona gent cristiana.
Després de les festes de Fornalutx a les quals els - per mor del dol del Padri de Can Nyirvi els meus pares haguéren abstenir-se de presenciar alguns actes i a les que vengué a predicar Mosen Jeroni Pons Roca, de Can Tiró de Sóller, un sacerdot que sabia parlar francès i era professor de francés a l'Alliamce Française de Sóller i fins i tot havia traduit a l'espanyol obres de Pierre l'Ermite - tornarem a Reims. Hi estariem fins l'abril de 1953 en que definitavament els meus pares deixaren la França i venguérem difinitavament a Fornalutx Mallorca.
Frequentaria les escoles primaries de Sant Joan Baptista de la Salle ( els germans del bavarai com se'ls coneoxia a Soller) - un sant nascut precisament a Reims ptimer a la rue (carrer de Contray i després a Saint André i les parroquials de Saint Benoit ( Sant Benet) i Saint Thomas ( Sant Tomas) a més d'un breu estada curs 1951-1952 i començament del 1952. En 1947 per Nadal faria la primera comunió a l'esglesia parroquial de Saint Andreu ( Sant Andreu) Aquell mateix any hi vaig reber el sagrament de la confirmació de mans de l'arquebisbe metropolità Monsenyor Louis Marmottin.
El 1949 els meus pares obriren el seu darrer magatzem de fruites. llegums i alimentació general al numero 7 de la rue (carrer) Paul Vaillant Couturier que abans es deia " Rue de Cormicv" just darrera de l'Avenue (Avinguda) de Laon i a dues passes de l'Esglesia parroquial de Sant Tomàs i on vaig esser escolanet amb els rectors canonges honoraris de la diocesi Marcel Mazin i Joseph Donay aixi com els seus vicaris Jules Massin, Jacques Pierson i altre sacerdot que sent molt ara no recordar el llinatge. Aquesta darrera botiga dels pares abans havia sigut una sastreria regentada per uns jueus- Crec que es cognomenaven Grossman. Si a rue de Tambour i principalment rue de Cerés la nostra clientela havia sigut burgesa i fins i tot aristocrata: a la rue Paul Vaillant Couturier era obrera. Teniem com veinat a un cafè.l'amo del qual es deia Fretay (crec que Bernard Fretay) havia estat regidor pel Partit Comunista i havia estat a Espanya amb les Brigades Internacionals.
El 13 de maig de 1951 diumenge de Pentecosta o Cinquagesima, a la Parroquia de Sant Tomàs i essent encara rector el canonge Marcel Mazin - qui poc després aniria destinat de rextor arxiprest de C harleville on moriria pocs mesos d'haver-s'hi instalat - faria el que ara nomenen " Profession de foi"· ( Professió de fe) i que en temps aquell meu li deien "Commuinion Solannelle" ( Comunio Solemne)
Borrosos tencs els anys primers de la meva infantesa quan l'ocupació alemana, però encara tenc gravat en la memòria meva les bombetes blaves que mor dels bombardejos servien per donar llum els vespres al carrer, les desfilades al pas de l'oca dels soldats alemanys. Tenc gravat igualment a un alemany amb ulleres que vengué un vespre a posar-nos una multa per haver deixat un llum encpes a dins el magatxem i tractat mon pare de "terrorista" quan aquest li digué que era espanyol. Supos que després averiguaren de quin bandol eren, però ma mare hagué d'anar a pagar la m ulta a la Feldgendarmery. Record molt bé el dia de l'entrada dels aliats a Reims, amb un veinat nostre Monsieur Dolla que tenia una merceria, enfilat damunt un tanque i passatjant-se per amunt i per avall, celebrant el dia de l'alliberamebent de la ciutat amb cants de la Marsellesa i desplegament de banderes tricolors mentre els alaveus proclamaven el restabliment de la legalitat republicana i la destitució del Mariscal Petain i del seu govern. I record també quan cada vegada que la sirena tocava anunciant la presència d'avions ma mare m'agafava per anar inmediatament als refugis i finalment poc abans d'acabar la guerra record un simulacre d'execució d'un monigote que representava el Hitler davora el Palau de Justicia. Tenia apenes quatre anys però me'n record com si fos ahir.
( La foto és de quan estavem a Lorda en 1940 prop d'una estatua de la Verge.Jo som el nin que hi ha dintre el cotxet. Entorn del cotxet els meus pares - ell és el senyor amb pocs canells - també el meu oncle i els meus cosinets)

lunes, 13 de octubre de 2014

A UN FORNALUTXENC EXCEL:LENT

L'octubre de l'any 1986 moria Josep Puig Busquets, natural de Fornalutx, localitat mallorquina on residia i en la que era conegut com una mena d'activista cultural. Sota el titol de: " A un fornalutxenc excel.lent " vaig dedicarli un article que's publicà en el setmanari "Sóller" i que deia;
Crec obligat dedicar almenys dues ratlles en record de Josep Puig Busquets,natural i vesi de Fornalutx, que mori als seixanta-vuit anys, el dijous de la setmana passada a consquència d'una malaltia irreversible.
Fou tota la seva vida, el finat un fornalutxenc excel.lent i patriota, a qui agradava ajudar i col.laborar a tot quan fes partida de la vida pública de la seva vila nadiva
.
Dotat de les qualitats de l'amabilitat,de la broma i del saber fer riure; les sapigué usar sempre per a alegrar els moments de lleure i diversió dels seus conveïns. No ha d'estrenyar-nos doncs, la nombrossissima concurrència de persones que assistiren a les seves exèquies, per a testimoniar el condol a la seva vidua i als seus fills; ni les memorables i ben merescudes paraules que li dedicà el Senyor Rector de Fornalutx a l'Eucaristia del funeral pel repòs de la seva ànima.
Josep Puig Busquets - més conegut per en Pep Benet i també conegut per en Pep de Sa Casa d'Amunt - matancer de porcs a domicili, antic regidor de l'ajuntament de Fornalutx de 1957 a 1963 pel terç de representació familiar i ex.combatent de la nostra malaurada guerra civil de fa cinquanta anys, no serà mai oblidat per tots quants han compartit amb ell alguns instants al cor de cantadors de la parroquia, i en el sí de la incipient associació de la Tercera Edat i molt especialment a la comissió organitzadora de les festes patronals, de les que era col.laborador capdavanter i insustituible animador
.
Reposin en pau la seva ànima i la seva memòria."
Fornalutx 24 octubre 1986e>.

jueves, 23 de septiembre de 2010

Emigrantes Fornalugenses naturales u oriundos de Fornalutx




Región de Champagne Ardennes Aisnes y Nord
.

Jaume Alberti Escales alias Bufó ( Fornalutx 1860 1934).Se estableció en Reims. Alli nació su hijo Antoine (1911 1981) fallecido en Fornalutx. El otro Joan por circustancia de la guerra europea nacerá en Fornalutx, 1914
Desde 1908 estaba casado con Maria Rosalie Servés llamada Rosa que era francesa hija de Jean y de Marie Rumeau. La boda tuvo lugar en la historica Catedral de Reims.
El hijo Antoine hizo el servicio militar con La Royale o sea la Marina de Guerra Francesa en Toulon.
El otro hijo Joan se encontraba en Barcelona cuando en 1936 estalló la guerra civil española, Combatió en las filas del bandol republicano. Murió en 1989 en Barcelona.
Jaume Alberti Escales regentaba, en Reims, una frutería en la Place du Marché que luego pasaría a llamarse “Place du Forum” por causa del descubrimiento, en aquella zona,de unos restos de la epoca de los romanos.Tenía empleados a su servicio, la mayoría mallorquines; entre ellos dos sobrinos: su ahijado Antoni Bisbal Alberti, nyirvi que posteriormente se establecería por cuenta propia y Salvador Sastre Alberti.
Antoni Bisbal Alberti (Epernay 25.01.1900-Reims 13.11.1990) que casaría en Fornalutx, 24 de mayo de 1928, con Isabel Maria Rullan Alberti puput (Fornalutx 10.05.1905-Reims 28.07.1976)se establecería primero en la misma Place du Marché o du Forum, en el numero 44, muy cerca de la tienda de su tío y padrino, con el que anteriormente habia trabajado.Corrían los años 25,26 y 27 del siglo pasado y Toni Bisbal acababa de finalizar su servicio militar en España, prestado en el Regimiento de Infanteria de Palma de Mallorca num 61.Luego en 1935 - padre ya de cinco niñas nacidas entre julio de 1929 y agosto de 1935 - dejaría la citada Place du Marché o du Forum para trasladarse al 135 de la rue de Vesle, una calle muy centrica de la ciudad que, juntamente con la rue Cérés y la rue Jean Jaurés, eran la vía que enlazaba París con Chalons y Estrasburgo a través de Reims.
Rue de Vesle 135 hacia y hace esquina con el numero 2 de la rue Chabaud donde se ubicaría el domicilio particular de la famille Bisbal.
En el 135 de la rue de Vesle - entre los años 1935 y 2005 - estuvo ubicado uno de los colmados más selectos de la referida ciudad de Reims. La ciudad donde antiguamente y hasta el año 1830 eran coronados los Reyes de Francia. La ciudad donde en mayo de 1945 los alemanes firmaron la primera de las capitulaciones que ponía fin a la Segunda Guerra Mundial. Y la ciudad donde, el 8 de julio de 1962,el Presidente de Francia y el Canciller de la entonces Alemania Federal - General Charles De Gaulle y Doctor Conrad Adenauer - asistirían, juntos, a una misa en la històrica catedral de Notre Dame preludio del Tratado del Eliseo, de 22 de enero del año siguiente que sellaría la reconciliación - esperemos que definitiva- entre los dos pueblos: El francés y el alemán.
Al frente de este colmado estuvo,hasta que le llegó la edad de jubilarse, Monsieur Antoine Bisbal ( o sea mi tío En Toni nyirvi pues era hermano de mi madre) pasando, lueg, a manos de Antoinette y Michel Bisbal, sus hijos o sea mis primos que lo han atendido hasta que a ellos les ha llegado también la hora de jubilarse. En el momento presente ( 27 de septuembre de 2010) que yo sepa el local sigue cerrado,


Antoni Alberti Escales alies Bufó Fornalutx 1873 Reims 1923
Tenia un hijo inscrito como Tony Alberti habido de su relación sentimental con Marie Gé vecina de Epernay..
Antonio estaba casado por lo civil con la tal Marie Gé años 1907 a 1910 y al morir esta,en Soissons Aisne, volvió a casarse con Blanche Dehu esta vez por la Iglesia.Blanche murió, en Paris, a principios años cincuenta.
Antes de estar casada con Antoni Alberti, Blanche Dehu, habria sido la esposa de otro viudo que al parecer era un cuñado de Marie Gé.
Antoni Alberti Escales esta enterrado en el Cementerio del Este de Reims y desde agosto 1944 también su sobrino Salvador Sastre Alberti nacido en Fornalutx en 1886 que también estuvó de mozo con su otro tio Jaume Alberti.
Antoni Alberti Escales trabajó primero en Epernay como empleado de su cuñado Bisbal. Luego estuvo en Soissons y finalmente en Reims 24 rue de Tambour Aux Jardins d’Espagne vecina de la Maison des Musiciens Comtes de Champagne.

Magdalena Anfos Alberti alies ferrera. Nacida en Fornalutx y fallecida en Reims año 1944.Prima hermana de Jaume y deAntoni Alberti Escales bufó,asi como de la esposa de Antoni Bisbal.
La familia Anfos,profesionales de la herreria, es oriunda de Santa Margalida.Una rama,en el XVIII. pasó a Binissalem y un miembro de ella, en el XIX vino a Fornalutx.
Magdalena Anfos Alberti casó en Fornalutx con Antoni Grau Arrom natural de Alaró y fallecido en Reims poco después de la mierte de su esposa.Un primo suyo, Antoni Ordinas Arrom fulaina, de Alaró pasó a vivir en Fornalutx donde igualmente formó su hogar
En Reims el matrimonio Grau Anfos regentaba un café 20 rue Gambetta cerca de la Iglesia de San Mauricio y del Hospital Mousseaux (hoy casa museo). Por cierto que los funerales de Magdalena Anfos y de su marido se celebraron en la capilla de dicho hospital por hallarse cerrada al culto la Iglesia de San Mauricio debido a un incendio ocurrido poco antes de estallar la segunda guerra mundial.
En Reims nació su unico hijo Daniel Grau que marcharia de Reims y casaria con Selina Alberti Colom hija de padres mallorquines de Fornalutx.
Antoni Grau i Magdalena Anfos estan enterrados en el Cementerio del Sud de Reims.

Antoni Bisbal Llaneras alies Nyirvi Nacido circunstancialmente en Sóller 1867 y fallecido en Fornalutx el día de Santa Marta del año jacobeo de 1948.
Casó en Fornalutx,año 1895,con Maria Alberti Escales alies Bufó.hermana de Jaume i Antoni.Cuando era joven Toni Nyirvi, habia sido oficial de una zapetería de Sóller con cierto renombre “Can Cremat
Se establecio en Epernay entre 1896 y 1912 30 rue Saint Thibault .
Aux Caves de Barcelone.Una tienda alimentación y taberna que antes fue de su primo politico Jorge Sastre Escales .
Antoni Bisbal tuvó por empleado a su cuñado Antoni Alberti Escales, a sus sobrinos politicos Jaume Antoni Arbona Alberti alies Escolà. Jaume Antoni y Antoni Mayol Alberti alies Misser asi como a sus convecinos de Fornalutx los hermanos Antoni y Jaume Mayol Nadal alies Penya. El último fué campeon ciclista en España 1912 o 1913,
En Epernay nacieron los hijos de Antoni Bisbal y de Maria Alberti:
Rosa 1897, Antoni 1900 , Magdalena 1904 y Maria 1907.
Esta última vecina de Fornalutx - desde los tres años - casó con Llorenç Rullan Alberti (sin parentesco consanguineo conocido entre marido y marido) que fue alcalde de Fornalutx entre 1956 y 1965- celebró su centenario el 25 de mayo de 2007. Murió a comienzos de 2009
Antoni Bisbal Llaneras al regresar a Mallorca, en agosto de 1912, traspasó su negocio a su sobrino politico, Jaume Antoni Arbona Alberti, que posteriormente se estableció en Le Mans donde morió en la decada de los cincuenta.
Antoni Bisbal Llaneras fué juez municipal (de paz) en Fornalutx 1919 1930.

Josep Mayol Sastre alies Cristo. El apodo le venía por su madre Margalida Sastre Escales y la madre de ésta Margalida Escales Coll, tía materna de los hermanos Alberti Escales bufó. Su padre Pere Joan Mayol Ros passador era tio carnal de Pere Mayol Vicens passador
Pep Cristo murió en Fornalutx –donde habia nacido- en 1963.Estaba casado con Maria Mayol Nadal Penya hermana de ya citados Antoni y Jaume.Sus hijos Margarita,Pere Joan ( que heredaría la afición al ciclismo de su tío Jaume) y Francisca nacieron todos en Fornalutx. La última, Francisca,reside en Puerto Sóller.Margalida y Pere Joan fallecieron años atrás.
Se estableció comercialmente en Charleville y regresó en 1942 o 43 a Mallorca.
Fué concejal del ayuntamiento de Fornalutx en los años cincuenta por el denominado tercio sindical.En 1955 abrió en Fornalutx el Restaurante Santa Marta donde estuvo ubicada unos años la centralita de telefonos tras su inauguración oficial,el 18 de julio de aquel año, por el alcalde Antoni Busquets Bernat de Sa Font y el Jefe local de Falange Maties Vicens Reynés des Puedó

Joan Sastre Escales dit Sastre.Natural de Fornalutx.Nació en 1871 y murió el año 1937.
Fue el primer fornalugense inscrito en Registro Civil Nacimientos 1871-1937.
Primero casó con Apolònia Alberti Alberti alies de S’Hort d’ Amunt y al enviudar de ella, en 1929, volvió a casar con la hermana de esta. Isabel Alberti Alberti que era la viuda de su hermano Salvador alcalde de Fornalutx en 1917 y fallecido dicho estando en funciones.
Tenia negocio alimentación en Chalons sur Marne 20 rue d’Orfeuil.
En Chalons nacieron sus hijos (de él y su primera mujer) Margarita esposa de Antoni Vicens Bernat,Apolonia, casada con Maties Vicens Vicens alies des Bosc, Salvador 1900 1980 marido de Margarita Barceló,Isabel casada con Andrés Servera de la localidad de Son Servera que era secretario del Ayuntamiento a comienzos de los treinta.Y Antonia mujer de Pere Mayol Vicens alies Passador .
La tienda de Joan Sastre Escales de Chalons seria regentada luego por su yerno Maties Vicens Vicens.
Joan Sastre Escales era hermano de Jorge que en Epernay tenia el local que luego sería de Antoni Bisbal Llaneras.
Joan Sastre Escales adquirió la finca Bini que pasaría luego a su hijo Salvador, después a su nieto Joan Sastre Barceló y actualmente es de su bisnieto Salvador Sastre Umbert.
Joan Sastre Escales fue durante la II Republica Española presidente local de Izquierda Republicana de Baleares y su hijo concejal o gestor del Ayuntamiento durante el periodo del Frente Popular.

Bernat Alberti Alberti alies de S’Hort d’Amunt.
Nacido y fallecido en Fornalutx.Era Hermano de Apolonia e Isabel antes citadas.
Casado con Maria Vicens Vicens alies des Bosc hermana de Maties citado antes. Tuvo una hija Apolonia casada con Pere Mayol Vicens Passador tras enviudar de Antònia Sastre Alberti citada antes que era prima hermana de la difunta.
Bernardo Alberti estuvo establecido una temporada en Chalons sur marne asociado con su cuñado Joan Sastre.Corría el año 1919.
Dos años antes, en 1917, al parecer viajó a Berna la capital federal de Suiza para asuntos comerciales.
Guillem Sastre Rotger, alies de Ca Mestre Cinto. Nacido en Fornalutx y fallecido en Chalons sur Marne.Jacinto Sastre Sampol se apellidaba su padre que era albañil.
Procedia de una familia Sastre oriunda de Selva. Casado con María Gelabert Vicens alies Vicari tenía dos hijos varones: Jacques y Gaspard
Su negocio de alimentación en Chalons sur marne estaba situado Rue de la Marne.En 1919 dos hermanos de Guillem Sastre Rotger llamados Jacint y Toni se encontraban en le ciudad de Epernay,también del departamento del Marne.Una localidad que ya hemos citado al referirnos a la familia de Antoni Bisbal Llaneras.

Joan Ginestra Sastre,alies Blanc nacido y fallecido (abril 1973) en Fornalutx.
Casado,en 1912, con su prima hermana Maria Sastre Colom aliesMilà.
Estuvo comercialmente establecido en Chalons sur marne entre 1912 y 1922. Regresó a Mallorca en 1922 y en septiembre de dicho año nació su hijo Miquel 1922-1996 maestro de escuela casado con una nieta de Antoni Bisbal Llaneras.
Joan Alberti Estades alies Guitarrer y Catalina Sastre Colom alies Milà hermana de Maria citada.
Nacidos y fallecidos en Fornalutx y establecidos, en Mourmelon, donde nació su hija Magdalena casada con Bartomeu Sastre. natural de Algaida, y luego en Chalons sur marne.
Regresados a Mallorca, se domiciliaron en Fornalutx y compraron una finca en Bunyola,Son Moranta.
Llorenç Colom Vicens,alias de Na Rosa, probablemente llamado asi por ser este el nombre de pila de su madre (Rosa Vicens Ros). Su padre, Miquel Colom Simonet, era igualmente conocido por l'amo Miquel de Na Rosa. Llorenç dejó, su Fornalutx natal, bastante joven. Fijó residencia en Chalons sur marne donde contrajó matrimonio con una francesa.
Murió en 1950 o 51 y a sus exequias acudieron los mallorquines de Chalons así como alguno que otro de Reims como mi padre. Recuerdo que mi progrenitor regresó de Chalons un tanto apenado por la ausencia de ceremonia religiosa en el entierro de su paisano. Parece que la voluntad del Señor Colom era que los curas no hicieran acto de presencia cuando muriera y sus exequias fueran civiles simplemente. Esto por lo menos es lo que Madame Colom explicó a los extrañados mallorquines que acudían a visitar la capilla ardiente de Llorenç; puntualizando,la afligida viuda, que ella sí queria para ella un entierro católico. En Fornalutx, la familia de Llorenç Colom le ofreció una misa por el descanso de su alma que fue celebrada en la iglesia donde había sido bautizado. Las exequias civiles de Chalons fueron totalmente vetadas o por lo menos ignoradas en Fornalutx por sus familiares y paisanos. Como si aquello no hubiera ocurrido.
En Poitiers primero y luego en Meaux - no muy lejos de Paris - antes de la segunda guerra mundial estuvieron alli establecidos los esposos Gabriel Vidal Miquel y Margalida Vicens Bernat vinyaveia.
Habian casado, en Fornalutx, el 18 de octubre de 1917 y poco después debieron marchar al vecino país donde nacerían sus hijos Catalina y Alejandro.
Gabriel Vidal era de Maria de la Salut o de Santa Margalida y habia nacido el 1892. La esposa - nacida en 1896 - era de Fornalutx. Hija del primer matrimonio de su madre,Catalina Bernat Barceló vinyaveia con Pere Joan Vicens des Maiol tenía un hermano de doble vinculo, Jaume Vicens Bernat ( En Jaume Vinyaveia) cuyo oficio laboral más relevante fue siempre ed de pastor de ovejas. Su madre que habia enviudado joven y se habia vuelto a casar con Jaume Busquets Ros raboa ( un apodo que no les gustaba y hasta no sé porque razón les incomodaba) naciendo de este segundo enlace otros dos hijos Antoni ( 1910-1992) y Pep; apodado de Sa Font el primero y Vinyaveia el segundo.
Jaume Busquets Ros - padastro de Margalida Vicens Bernat y de su hermano Jaume - inauguraria, en 1931, la lista de alcaldes de Fornalutx correspondientes a los tiempos de la Segunda República, seguida por Josep Antoni Modesto Gallach, Josep Alberti Arbona pardalet, Josep Arbona Busquets cabana y concluida con Llorenç Ramis Perelló fava ( cunyado de su hijastro) quien, al triunfar el colpe militar y anti frente popular del 18 de juliio de 1936,seria cesado y sustituido por otra gestora al frente de la cual se encontraba Pere Joan Busquets Arbona benet cuya esposa, Antònia Marroig Busquets pintat, era sobrina de Jaume Busquets Ros.
Este Jaume Busquets Ros ( fallecido en 1948),su esposa Catalina Bernat Barceló ( fallecida en 1950) asi como su hijo Toni, cuidaron durante años de la finca "Sa Font de Binirossi"; razón por la cual se les conocía igualmente bajo esta denominación de "Jaume o Toni de Sa Font"
Ignoro a que época Gabriel Vidal y Margalida Vinyaveia volvieron de Meaux. Recuerdo que, en el 53 (1953) - cuando nosotros (mis padres y yo regresamos de Reims) ella ya era viuda y vivía, en Fornalutx, con su nieta Margarita Echarburu (de más o menos mi misma edad) en casa de su hermano Antoni Busquets Bernat y la familia de éste.
En Venezuela se encontraban su hija y su hijo.Era la epoca de un boom de emigración hacia paises como Venezuela o Brasil. También el de la época de la dictadura, en Caracas ,de Pérez Jimenez a quien se le había ocurrido, nada menos, que prohibir transitar, en mangas de camisa y con vaqueros, por la Plaza Simon Bolivar, donde se encuentra la estatua del Libertador.
Poco después vendría la hija ,a Mallorca, con la intención de llevarse a su niña y a su madre. Estaba separada de su marido.La separación habría ocurrido a raiz del nacimiento de la niña (1940) cuando,Catalina y Alejandro, todavia estaban en Mallorca y no habian surcado el charco. Parece que al marido ( que era natural de las Vascongadas) le habría sentado mal el nacimiento de su hija.
Catalina Vidal - la hija de Margalidaa Vinyaveia - habría trabajado de azafata en una companía de aviación aqui en España y fué como y cuando conocería al que sería su marido y padre de su hija.Era por los tiempos aquellos en Mallorca, Catalina Vidal Vicens, una mujer,instruida y culta.
Si mal no recuerdo, Margarita Echarburu - su hija (que era muy espabilada)estudiaba en un colegio de monjas de Palma, pasando la epoca de vacaciones y algun que otro fin de semana con la abuela.
Margalida Vicens Bernat, acompañada de su hija y de su nieta, se fue a vivir unos años en Caracas donde les esperaba Alejandro,el hijo.hermano y tío.
Al cabo de un tiempo regresarían todos a Mallorca.
Alejandro siguió ejerciendo su oficio de maestro de obras que ya había ejercido en su etapa americana. Sería concejal y teniente de alcalde del ayuntamiento de Fornalutx en los últimos tiempos del franquismo. También le correspondería el honor de inaugurar,en 1979, la lista de los alcaldes de la actual Democracia Española.
Margalida Vicens Bernat murió poco después de su regreso definitivo a Fornalutx. A finales de los ochenta sus hijos trasladaron la residencia de Fornalutx al Puerto de Sóller.

En el norte de Francia tuvieron actividad comercial, Jaume Arbona Vila des raig ( al que me referiré más adelante) en Dieppe y cuyo negocio continuarían sus hijos Jacques y Gabriel Arbona Colom.Antes habria estado en Rouen ( 1919)
Y por otro lado estaban, en Lille, los hermanos,Maria, Catalina,Llucia y Jaume Puig Ginestra marqués.
La primera estaba casada con un mallorquin de Campos - llamado Julián Ballester.
La segunda con un francès,apellidado Raymond Dornbierer, con el que tuvo los hijos siguientes:Catherine,Marie,Claire,Raymond,Jacques et Amador Dornbierer.
En cuanto a la tercera, Llucia, su marido, José Coll Alcover ( solleric si no estoy mal informado) era viudo y tenía una hija de su primera mujer,llamada Margalida Coll Tous Esta se casaría con un hermano de su madastra: Jaume Puig Ginestra En Jaume ,marqués igualmente emigrado (1934) a Francia como sus hermanas.Los esposos Coll Puig habian adquirido, por compra venta, las propiedades Can Prom y Son Mico, en la zona de Castelló del termino de Sóller a la familia del escritor y activista politico-cultural Josep María Llompart de la Peña. Estas dos posesiones, en cuyos terrenos o muy cercano a ellos, se encuentra el oratorio de Castelló; había pertenecido, en los siglos XIV, XV y XVI a la familia Estada,Estade o Estades ( conocidos como Estades^-Prom) uno de cuyos miembros, Bartomeu Estades-Prom i Deyà de Muleta al casarse ( marzo 1639) en Fornalutx con Florentina Mayol de Moncaire Custurer iniciaría la rama de los Estades de Moncaire . Tras el enlace de Maria Estades Prom y Deyá de Muleta- descendiente del casado en 1639 y de su primera esposa Antònia Vidal d'Orient - con Pere Serra de Marina i Mesquida; Can Prom y Son Mico pasaría sucesivanente, por fideicomiso, a los Serra de Marina en primer lugar y luego a los Vidal de Orient cuyos ultimos representantes - hermano y hermana - designaron, a Joan Rubert y a su hermano Andreu que no eran familia propia como herederos testamentarios de todos sus bienes. Al Sr.Andreu Rubert le tocó ser el nuevo proprietario de Can Prom y de Son Mico y de todo lo existente en el termino de Sóller.
Los hermanos Llucia,Maria,Catalina y Jaume Puig Ginestra eran hijos de Maria Ginestra Bisbal ( + 1952) y de Amador Puig de apodo pastor que según mis fuentes informativas era su oficio.Todos eran naturales de Fornalutx Los hijos de Maria y Amador fueron siempre conocidos por el apado de " marqués" que procedía de la linea materna concretamente de la abuela Llucia Bisbal casada en primeras nupcias con el marinero Damià Ginestra Busquets blanc fallecido victima de un naufragio,el abuelo de los hermanos Puig Vicens, En segunda nupcias estaria casada con Jaume Vicens.

Tomás Ripoll Sastre, de Can Tomàs,natural de Fornalutx y su esposa Magdalena Oliver Llompart, natural de Sóller establecidos en la ciudad alsaciana de Mulhouse del departamento del Alto Rin.
Este matrimonio tenia tres hijos Tomàs,Joan y Margalida.
Tomàs (Ripoll Oliver)- que estaba casado com una mallorquina María Pomar Forteza falleció en aquella ciudad a los treinta y siete años.
Corría el año 1939. El 2 de julio concretamente,según la esquela de media pagina que publicó el semanario local Sóller.
Todavia no habia empezado la Segunda Guerra Mundial ni el ocupante teutón habia aun decretado la anexion de facto de la Alsacia Lorena.
También en Mulhouse y por la misma epoca estuvo alli establecido otro nativo de Fornalutx: Salvador Segui Sastre rendeta uno de los hijos de l' amo en Llorenç Rendeta conocido contrabandista del Valle de Sóller.Salvador Segui estaba casado con una mujer de Sóller. Murió joven, parece que de una pulmonia y estando su esposa encinta de una niña que nació postuma.

Región de Bretaña y Centro Francia.

Joan Mayol Ripoll alies des Forn. (* Deià 1861- Rennes.1919)
De familias oriundas de Fornalutx ( Passadors) emigradas a Deià y vueltos a Fornalutx.
Casado con Catalina Arbona Reinés alies Escolà tia carnal de Jaume Antoni Arbona Alberti antes citado.
Tenía negocio comestibles en Rennes ( Bretanya francesa) de cierta importancia. En Rennes son nacidos sus hijos
Jean casadon con Marie Trincart,
Magdalena casada con Antoni Arbona Alberti alies Escolá hermanastro de Jaume Antoni ,
Catalina y Jaume estos solteros.

Maties o Macià Mayol Ripoll alies des Forn hermano del anterior Nacido en Deià 1865 y fallecido en Le Mans - 1919
Casado con Catalina Colom Mayol ( Racona).
Padre de Magdalena esposa de Salvador Sastre Arbona carpintero
Joan casado con Francisca Mayol Nadal alias Penya y Catalina mujer de Amador Colom .
Regentó Maties Mayol Ripoll en la plaza de Fornalutx Es Cafè Nou donde hay hnoy día Colmado Mayol
El alcalde Joan Alberti Sastre es un bisnieto suyo.

Pere Mayol Ripoll alies des Forn.(Deià 1868-Rennes 1934)Contaba 56 años al morir. Hermano de los anteriores.
Casado con Antònia Reinés Morey (Bureó).
Padre de Magdalena casada con Jaime Busquets Rullan alies Benet, Servicio Correo y Taxi,
Llucia esposa de Miquel Colom Anfos alies Barquer comerciante en Fornalutx calle major
Joan esposo de Margarita Vives Mas de Deià quienes estuvieron unos años establecidos en Rennes y poseian la finca Es Moli, eb Deià, donde en la actualidad hay un hotel restaurante. Joan Mayol Reinés - en Joan Boreó - era natural de Fornalutx. Su esposa y él descansan en el Cementerio Municipal de Deià-
y Gabriel casado con Antònia fallecido en Lw Mans Francia el año 1947.

Bartomeu Colom Anfos alies Barquer, hermano de Miquel esposo de Lucia y sobrino carnal de Magdalena Anfos Alberti.Nacido en Fornalutx año 1910 y fallecido en Francia decada 60 o 70. Estaba casado ( Bourges 18 octubre 1941) con una francesa apellidada Helene Chan Bourgeois. Tenia tres hijas nacidas en Francia.
Pere Colom Anfos alies Barquer hermano del anterior. Fornalutx 1904- Sóller) Estaba casado ( Saint Amand 5 octubre 1927) con una hermana de Selina Alberti la esposa de su primo Daniel Grau que era prima suya también (hija de Antonia Colom Roquette).
Antoni Puig Anfos ferrer - primo hermano de los dos anteriores - estaba establecido comercialmente en Burdeus con su esposa Joana Maria Ripoll puça, nativa también de Fornalutx y su hija Marguerite Puig Ripoll. Aqui en Mallorca, el hermano de él -Josep Puig Anfos-era herrero. Una profesión muy vinculada a la rama Anfos como he mencionado más arriba.
L'amo en Pep ferrer regentaba la herreria de Fornalutx - sita, entonces detras el Lavadero Municipal Es Raig. Herrería que traspasaría cuando se jubiló a un sobrino segundo: el hijo de su prima Aina Colom Anfos barquer, Josep Puig Colom - en Pep ferrer-quien la traspasaria calle de Sa Font y la atendería hasta hace poco en que le llegó la hora de jubilarse tambien.
Los esposos Puig Ripoll regentaban (1919) un colmado en Burdeus. Ambos asi como su hija murieron alli.El murió de cancer y sus hermanos Pep y Catalina que eran solteros fueron a Burdeos a pasar junto a él sus ultimos meses.
Marguerite Puig - la hija de l'amo Toni ferrer y de Joana Maria puça - casó con un mecanico dentista Marcel Pouget razón por la cual, ek colmado, debiò cerrar a la mujer de sus padres.
El Doctor Jacques Pouget cirujano dentista en la referida ciudad de Burdeos es un hijo de Marguerite y Marcel, nieto del matrimonio Puig Ripoll oriundos de Fornalutx. Suele pasar con su esposa las vacaciones en el pueblo de sus antepasados maternos.

Sebastià Arbona Vicens cabana. Era natural de Fornalutx donde habia nacido en 1856y sus antepasados habían poseído el Predio de Sa Cabana que ahora en parte era de otra rama de la familia. De estos antepasados Cabana habia heredado la casa que en Fornalutx está situada en la calle del Alba “ Carrer de Baix” y que luego heredaria su hijo pequeño Llorenç.
Fue a establecerse en Nevers - la ciudad donde murió la santa de las apariciones de Lourdes Bernadette Soubiroux – con su esposa María Busquets Solivellas de Can Reió y sus dos hijos Pep i Llorenç. Volvió a Mallorca con su familia, por causa de la guerra europeo. Fue concejal y teniente de alcalde de su localidad natal.Murió en 1925 en Fornalutx.
Josep Arbona Busquets - su hijo mayor - ocuparía en dos circunstancias diferentes la alcaldía de Fornalutx. La primera de 1934 a 1936 con el bienio negro de la Segunda Republica y de 1947 a 1954 en plena época franquista´
Llorenç Arbona Busquets - el hijo menor - se fué a vivir a Palma con su familia. Tenia un café por la Plaza de San Antonio Can Salat que llegó a ser muy popular y con buena clientela. Más tarde abriria un hotel en la barriada de Can Pastilla, el Hotel Balmés.

Guillem Mayol Mayol alies des Moli era también natural de Fornalutx ( 24-09-1864). El y su cuñado Sebastià Mayol Busquets de Sa Costera ( marido de su hermana Maria) abrieron una tienda de comestibles en Moulins 20 rue de la Flèche que sería administrada, luego, por su hermano Jordi como gerente y posteriormente a su muerte por su yerno Bartomeu Estades bajo la firma comercial de Estades Mayol gendre et successeur y más tarde como Estades Frères al formar, el yerno de Guillem ,sociedad a responsabilidad limitada con sus hermanos Joan y Bernadi Estades.
Guillem Mayol había logrado, en Francia, un cierto bienestar economico que en Mallorca le permitiria adquirir la finca Can Real del lugar de Tuent en el termino municipal de Escorca y Ets Abats en el de Fornalutx.La primera la heredaría su única hija Aina Mayol Mayol (nacida en Moulins) y la segunda la legó a su segunda esposa ( Catalina Colom Alberti) cuando, con ella,contrajó matrimonio (Fornalutx 11 septiembre 1915).
En 1935 la razón social Estadés Frères S a R L - integrada en un principio por los hermanos Estades Solivellas, Bernadi y Joan, y por el cuñado del primero Miquel Amengual Barceló y después simplemente por los dos hermanos - se disolvía. Al frente del negocio se quedaba Bernadi Estades, quien lo gestionaría hasta su muerte en 1956. Primero bajo la firma solitaria de B.Estadés y poco después de la Segunda Guerra Mundial,habiendo llegado a un acuerdo con otro fornalugense alli establecido, Bernat Alberti Arbona pardalet, (sucesor de su suegro un hombre llamado Joan Pons), se crearía la sociedad Estadés Fruits Prim Reunis dedicada a la venta al por mayor con sede 2 rue Wagram por lo que la tienda de la rue de la Flèche nº 20 fundada por l'amo en Guiem des Moli, se quedaba al margen de la operación.
Bernat Alberti Arbona era sobrino del sacerdote y músico Reverendo Joan Alberti Arbona (Fornalutx 1850-1916) " Es Capellà Pardalet" declarado oficialmente " Hijo Ilustre de su pueblo natal" en 1.947.Tenia dos hermanos y una hermana. El pequeño Rafael fue concejal del ayuntamiento en la epoca de la dictadura del General Primo de Rivera.Juntamente con su hermano mayor, Josep o Pep, estuvo en Catania Italia y en Villareal (Castellón de la Plana- País Valenciano) dedicado a la exportación de naranjas y mandarinas.
Josep Alberti Arbona, en los años 1919 y 1920,se encontraba en Francia
( Rouen y Lyon ).Durante la Segunda República Española y con el llamado Bienio Negro gobernando en Madrid fue Alcalde de Fornalutx.Estaba casado con Catalina Vicens " Xinet". El matrimonio no tuvo hijos igual que el de su hermano, Rafel, con Maria "Ponsa".
La hermana de Bernat Pardalet ella se llamaba Magdalena Alberti Arbona.Su esposo, Pere Cardell, era solleric. La hija de ambos, Margalida Cardell Alberti fallecida no hace muchos años ha dejado descendencia de Jaume Marqués Pons " de Can Baltasar".
Bernat Alberti Arbona "pardalet", en 1920 antes de establecerte en Moulins,estuvo en Liepzig (Alemania) muy posiblemente ayudando a su cuñado Pere Cardell.
Tras la muerte de mi tío Bernadi Estades, alli en Moulins, su hija Marie Bernadette (Moulins * 1935) y su viuda Maria Amengual Barceló continuaron la actividad comercial de su padre y marido. Mi prima se casaría con Jacques Couderc, ya fallecido, un miembro del Syndicat des Prud'hommes quien nunca quizó venir de viaje al país de los ancestros de su esposa; convencido que la España de aquellos años era una terrible dictadura fascista. Todo lo contrario de lo que posiblemente opinaban sus suegros.
A principios de los setenta, Bernat Pardalet, se retiraba de la sociedad y con Llucia Pons Marqués, su esposa, regresaría a Mallorca, fijando la residencia en Sóller donde murieron.
Marie Bernadette Estadés - Madame Couderc - se jubilaría no se si anteso después del fallecimiento de su madre en 1997. Actualmente habita en una residencia para gente mayor. Su única hija, Catherine Couderc. es farmaceutica.Con su marido, Denis Segura ( probablemente de origen español), regentan o regentaban una farmacia en la capital del depoartamento del Allier.
Joan Estades (Fornalutx 1892-1968) - el socio y hermano mayor de Bernardi - se iria, en julio de aquel 1935, a su pueblo natal para contraer matrimonio con Rosa Bisbal Alberti nyirvi ( Epernay 1897-Fornalutx 1979. Hecho que ocurriría el mes siguiente de agosto
Si en un principio este matrimonio tenía que abrir una tienda de comestibles en Dijon; desistieron de ello y subieron hasta el departamento del Marne, en la ciudad de Reims, donde estaba ya establecido, el hermano de ella, Antoni Bisbal Alberti ( Epernay 1900-Reims 1990).
Esta es la razón por la cual servidor vino al mundo, en aquel departamento, un segundo martes del mes de noviembre de 1939.
Entre 1936 y 1953 - año de nuestro definitivo regreso a la añorada Roqueta ancestral - mis padres, solitos y sin practicamente ayuda de nadie -regentaron tres tiendas de comestibles al detall. Primero,de 1936 a 1946, rue Cerés 32 el "Fruit d'Or" justo al lado de la Cámara de Comercio, luego de 1946 a 1948 en la rue de Tambour 24 " A la Corne de l'Abondance" cerca de la Place de l'Hotel de Ville y por ende de la Casa Consistorial. Finalmente en la Rue Paul Vailant Couturier - antés llamada de Cormicie - 7 "Alimentation Saint Thomas" a pocos metros de la Iglesia Parroquial de Santo Thomas, donde yo fuí monaguillo.

Bartomeu Mayol Mayol des Moli - hermano de Guillem y de Jordi - estuvo establecido una temporada en Moulins. Luego con su esposa Rosa Mayol Mayol penya y sus hijos Guillaume y Toni se establecería en Chalons sur Saône donde nacería su hijo pequeño Barthelemi llamado Mimi.
El mayor, Guillaume,casaría con una francesa de la que divorciaría. Fallecidos ya sus padres y él bastante mal de salud pasaría sus ultimos días en el pueblo de sus mayores - Fornalutx - en cuyo cementerio municipal reposan sus huesos.
Annette Mayol su hija y su yerno Jacques Courtois - ya jubilados - pasan largas temporadas en su casa del Moli d'Amunt.
Recuerdo que por la decada de los sesenta, Monsieur et Madame Courtois, venían a pasar su mes de "congé" (vacaciones pagadas) con sus hijos e hijas;hoy sin duda ya casados y con su respectivas familias. Eran una pareja franco-mallorquina con familia numerosa.
Toni - el hermano de Guillaume- hizo el servicio militar en España. Entendía el mallorquin pero no lo hablaba y al castellano más bien lo chnapureaba. Contraería matrimonio con una joven de Buriana - de la que cuando yo le conocí - estaba separado. Tenían una hija en común Rosa Mayol Mena que habita Londres y está o estuvo casada con un inglés.
Antoni Mayol Mayol - des Moli d'Amunt y de Can Penya - murió en el Hospital General de Palma en el transcurso del año 1970. Sus restos descansan en la Fossa comun del Cementerio Municipal de Son Valenti.
En cuanto a Mimi Mayol ( llamado a veces,Michel, por algunos conocidos o conocidas suyas de Francia) - el benjamin de los hijos l'amo en Meu des Moli y de Madò Rosa Penya - hace unos tres o cuatro años en Marsella que murió.Estuvo casado dos veces y de cada matrimonio tiene una hija.
Acostumbraba venir, todos los años, a pasar las vacaciones con su familia mallorquina.
Solía hospedarse en el Hotel Generoso, del Puerto de Sóller propiedad de unos parientes suyos. A mi me regaló un ejemplar de un libro de Alexis Carrel titulado " L'homme cet inconnu" ( El hombre este desconocido) y un pequeño opusculo escrito y publicado por él para consumo propio y de conocidos de toda la vida - en tono de buen humor - sobre sus andanzas y sus origenes familiares.

Joan Sastre Arbona dit de Ca N'Antuna y su esposa Catalina Mateu Peiró sumarer es otro matrimonio fornalugense establecido en Moulins y al servicio de la Maison Mayol, luego Estades Mayol y Estades Frères. Su hijo mayor Joan habia nacido en Fornalutx, pero los dos otros, Guillaume y Salvador habian nacido en Francia y optaron por hacer alli el servicio militar. El más joven Salvador fue prisionero de guerra durante la II Guerra Mundial de los alemanes.Durante su cautiverio conoció e hizo amistad con un sacerdote francés: l'abbè Gerard Bouquillon. Recuerdo que cuando,Salvador Sastre Mateu - en Salvador Sumarer - venia con su esposa e hijas a Fornalutx, a veces les acompañaba este sacerdote que celebraba misa en latin con un fuerte accento gabacho. Era el Reverendo Gerard Bouquillon,de la diocesis de Lille.
Joan Sastre Mateu - el hermano mayor - casó con una paisana Catalina Alberti Arbona cirerol que habia estado de sirvienta, en Rennes, con unos tios los Mayol Arbona des Forn.Joan y Catalina tenian un negocio en Nancy rue de la Hache. Tuvieron cuatro hijos todos nacidos en Nancy. Jean, François, Michel y Jacques.
Uno de ellos, Michel, casó en Fornalutx con una joven del pueblo de sus padres, pero se marcharon a Francia y residen actualmente en Toulouse. Otro, Jacques, se fue a vivir en Belgica donde se casó, En la actualidad con su esposa belga y su hijo Olivier Sastre viven en Puerto Sóller.
En los años sesenta el matrimonio Sastre Alberti vino a establecerse definitivamente en su Fornalutx natal. Ella padecia cancer y falleció en 1965.
Compraron y reformaron la casa llamada Can Ballester, construyendo al llado un restaurante que sería conocido por Es Bellavista.Las obras la efectuáron operarios del maestro de obras Bernat Castanyer lloeti de Sóller.
Tras su enviudamiento y en Francia sus hijos ya casados la mayoria, Joan Sastre Mateu contraería segundas nupcias, en el Santuario de Lluc, con Catalina Socias,de Sóller, familiar de los Socias barbero.
Joan Sastre Mateu y sus dos esposas estan enterrados en el Cementerio de Fornalutx. Murió repentinamente en 1983 hallandose indispuesto en un café de la Plaza de Sóller.
En Fornalutx y en toda la comarca de Sóller se le conocía por l'amo en Joan de Can Ballester. Aun recuerdo sus tertulias - medio clandestinas pero de las que todo el vecindario hablaba sobre la politica administrativa del ayuntamiento con otros dos compatriotas regresados de Francia: l'amo en Pep Passador y l'amo en Toni Reió.
Cuando en 1979 se celebraron las primeras elecciones municipales tras cuarenta años de dictadura, Joan Sastre Mateu era presidente del Comité local de Union Democratica, el partido de Adolfo Suarez.
Guillaume Sastre Mateu - en Guillem Sumarer - estaba casado con una francesa. El y su hermano Salvador habian sido empleados de la Maison Mayol y luego Estades de la rue de la Flèche en Noulins con otro fornalugense Miquel Gual Colom means.Ambos murieron en los años setenta u ochsnta. Salvador estaba casado con una prima hija de un hermano de su padre que se llamaba Jaume, l'amo en Jaume de Can Antuna,

Joan Sastre Arbona de Can Antuna,padre de los hermanos Sastre Mateu,tenía un hermano llamado Jaume que marcharía a establecerse en Francia. Una de las hijas de Jaume Sastre Arbona casaría con su primo Salvador Sastre Mateu como digo aqui arriba.

Otro matrimonio fornalutxenc - un tiempo residente en Moulins - fue el integrado por Joan Alberti Alberti maiol ( Fornalutx 29.01.1894- 9.10.1971) y Francisca Arbona Reinés des Clot.El trabajaba como empleado de la Maison Pons, la que años después formaria parte de la sociedad Estadés Fruits Prims Reunis. Ella era prima hermana del yerno de los amos en Bernat Pardalet. Tenían un hijo Bernat Alberti Arbona ( Fornalutx 4,11.1923- Palma + ) que trabajó unos años en el Hotel Ferrocarril de Sóller y luego casó ( 25.04.1956) con una joven de Portol (Marratxi) Francisca Dumas Barrera.
Joan Alberti y Francisca Arbona se hallaban, en Fornalutx, cuando estalló la guerra civil española. Pasaron aqui los años del hambre por la post guerra y las consecuencias de la segunda guerra mundial, al margen de su poca o nula intención de ir nuevamente a Moulins donde parece que la experiencia y convivencia con sus familiares, Alberti Pons. no habría sido, que digamos, muy grata.
Francisca des Clot era una mujer un tanto testaruda y obsesionada. A ella le molestaba mucho el apodo de su marido, "maiol"; porque un hermano de este último, Toni ( Fornalutx 23.01.1898), habria traspasado a estraños la casa familiar, de Can Maiol, sita en la Plaza principal del pueblo justo cuando se sube la escalinata que conduce a la Iglesia. Recuerdo que padecía de asma y que era muy y hasta intima amiga de mi madre e p d. Ella y su marido habitaban una de las viviendas del lugar llamado Es Mirador enfrente de la Iglesia.
Mientras no falló la salud l'amo en Joan Maiol trabajó de peón con algun albañil remendón. En sus últimos meses creo que padecía alzheimer o una enfermedad similar. Francisca, aparte las habituales tareas del hogar, cuando llegaban los meses de otoño e invierno se dedicaba a la recolección de algarrobos y aceitunas en las fincas donde requerían sus servicios.
Ambos murieron en la decada de los setenta y comienzo de los ochenta. Su hijo también poco después en Palma.
Joan Alberti Alberti era hijo de un republicano histórico de Fornalutx: Bernat Alberti Mayol (Fornalutx 1845-1907) l'amo en Bernat Maiol. Un hombre que admiraba la figura de Don Emulio Castelar Ripoll último presidente de la efimera Primera República Española y daba su voto a los liberales cuando había elecciones municipales.
Este Bernat Alberti Mayol,tras el fallecimiento de la madre de sus hijos - Margalida Alberti Arbona - había contraído segundas nupcias (Fornalutx 15.02.1900) con María Busquets Ros raboa, hermana del que sería elegido alcalde al advenimiento de la Segunda República.
Joan Bernat Dumas ( Palma* 1957) - nieto de Joan i Francisca - es actualmente presidente de una asociación militar o civico militar que cuida de los uniformes de epoca.

En Sagonne - un pequeño municipio del departamento del Cher con poco más o menos cerca de doscientos cincuenta habitantes y con un castillo medieval llamado de Saint Augustin - regentaba una lechería y una granja de cerdos, Josep Bernat Rullan puput. Era sobrino del suegro de Antoni Bisbal Alberti, Miquel Rullan Garau puput. El mote de Pep puput le venía por tanto por la linea materna. Tenia dos hermanas mayor que él,una de las cuales la soltera - Margalida - murió antes de los veinticinco años. La otra - llamada Catalina - estaba casada con un paisano Antoni Colom roig y tenian un comercio en Montluçon, departamento del Allier y región de Auvernia.
Josep Bernat perdió a su padre Josep Bernat Barceló - que era de la familia de los Bernat de Can Vinyaveia - cuando era todavia un niño. Su madre hubo de criar y educar solita su prole, defendiendo los derechos de éstos frente a sus cuñados en la repartición de la herencia de Sa Vinyaveia.
Casó con Andrée Lochet que era una nativa francesa pero quien, al casarse con un español, optó por seguir la nacionalidad de su marido. Tuvieron una hija y un hijo. La hija, Marguerite, se casaria con un solleric-fornalutxenc o fornalutxenc-solleric nacido en Puerto Rico - Pedro Oliver Arbona des raig - que tenia un tio establecido en Douai ( Nord): Jaume Arbona Vila des raig que sería nombrado alcalde de Sóller cuando el golpe de estado de Primo de Rivera. Esta pareja tenia a su vez una hija y un hijo Françoise y Cristophe y vivian todos con los padres de ella en la Laiterie Bernat.
El hijo - Jacques - tomó por esposa a Bernadette que era francesa y tenia una hija Elizabette.
En los años cincuenta Josep Bernat, su esposa, su hija,yerno e hijos de estos últimos vinieron a vivir en la casa de Fornalutx - sita en la calle de Juan Coll (hoy Joan Coll) - conocida por Cas Puput que hoy es de Andreu Barceló pera, pero que procedía de la herencia Bernat de Can Vinyaveia.
En Fornalutx harian la primera comunión los nietos Françoise y Christophe. Si mi memoria no falla, Pedro Oliver encontró algun que otro trabajo por Sóller. Luego parece que habría discutido con los suegros y con su mujer y los niños dedcidieron volverse a Francia. Entonces Pep y Andrée - quien en un principio no sentian mucha simpatia por la esposa de su hijo que se habia quedado en Sagonne optaron por hacer las paces con el hijo y la nuera.Asi que alguna vez Jacques y Bernadette vinieron a ver sus padres y Elizabette pasó alguna que otra temporadita con los abuelos.
Josep Bernat Rullan moriría, en su pueblo natal de Fornalutx, el dia de la Patrona 8 de septiembre de 1967, Su viuda queria quedarse y ser, en su dia enterrada, junto a su marido. Pero sus hijos y nietos en Francia, muy enferma ella atendió el consejo de marcharse de Mallorca. Moriria poco después en Francia donde habia nacido.
Un tío de l'amo en Pep puput y de Margalida Vicens Bernat ( de la que antes he hablado) residía en Rive de Gier; una localidad del Departamento del Loira. Se llamaba Gaspar Bernat Barceló. Habia nacido en Fornalutx y era de la familia de Can Vinyaveia. La esposa de l'amo en Gaspar Vinyaveia era francesa. Tenian dos hijas Marie y Denise Bernat.Esta última si mal no recuerdo, alguna vez visitó Fornalutx para su familia mallorquina y fornalugense.
Paula Bernat Barceló vinyaveia era otra de las hermanas de Gaspar antes citado y tía por tanto de los primos Margalida Vicens Bernat y Josep Bernat Rullán.Casada con su paisano Jaume Vicens Vicens emigrarian al vecino pais francés donde adquiririan un cierto poder adquisitivo que les permitiría,al regresar a Mallorca, comprar la finca Patruxella o Padruxella (segun otros) en el termino municipal de Pollença.A Paula Vinyaveia se la conocía incluso em su localidad natal como " Sa Senyora de Patruxella".

Pere Colom Busquets pere-simó natural de Fornalutx ( su madre Josefa Busquets Riutort era de la familia de Can Xandre cuya casa familiar estaba enfrente de la Iglesia) trabajaba,en Commentry, departamento del Allier y en la región de Auvergne.El primer municipio francés que en 1882 eligió a un socialista por alcalde.
Pere Colom Busquets trabaja como empleado de su primo Pere Antoni Colom Morell.
Era soltero y en Mallorca tenia dos hermanos Gabriel y Joan ambos casados y dedicados a la agricultura y al pastoreo de ovejas y cabras.
Al jubilarse vino a Mallorca donde pasó sus últimos dias en casa de su sobrina ahijada Josefa Colom Martorell.

Gabriel Busquets Riutord xandre, de Fornalutx y su esposa Paula Estades , de Biniaraix (Sóller) entre finales del XIX y primeras decadas del XX estaban establecidos en Monceau les Mines. Un municipio minero de la región de Borgoña en el departamento de la Saône et Loire. El era dueño en Fornalutx de la Casa de Can Xandre asi como de la finca S'Albareta con almazara, propiedades adquiridas posteriormente por Nicolás Reinés Escales tumeris.


En la región de la Bretaña y concretamente en Fougères - ciudad del departamento de Ile et Vilaine- estuvo establecido el matrimonio de nativos de Fornalutx integrado por Antoni Busquets Mayol reó (1896-1980) y Margalida Arbona molinera(+ 1978);los cuales tenían un único hijo Barthelemi (Mimi) que era minusválido.
Ella estaba emparentada de lejos con la familia de los Busquets de Can Xandre y con el médico Jaume Antoni Mayol Busquets borràs ( Fornalutx 1856-Sóller 1935).
El por parte de su madre, Antonia Mayol Frontera galçerana - que era natural de Sóller - descendia de los Mayol de Bàlitx que poseían las posesiones de Balitx d'Amunt y Bàlitx d'Enmig . Atrás en el tiempo los Mayol de Balitx juntamente con los Alcover-Bardi, los Bernat-Veri, los Custurer, los Estades-Prom y de Moncaire,los Penya de Son Sales o los Ripoll de Balitx d' Avall formaban el circulo del Brazo Mayor de Sóller. Su padre,Bartomeu Busquets Solivellas reio era cunyado de Sebastià Vicens Arbona cabana de Nevers hermano de la esposa de este último. Descendía por parte de madre de los Solivellas de Albarca y Son Llobera,
Un hermano de l'amo en Bartomeu Reió - Jaume Busquets Solivellas ( Fornalutx * Santa Maria 1932) era cura castrense. Se contaba de él que hablaba siete lenguas entre ellos el mallorquin,el castellano y el latin. Para dar màs apoyo a esta creencia es capellà de Ca'n Reió había hecho colocar sobre el dintel de la Casa de Can Reió ,en Fornalutx, la invocación "Alabado sea Dios" en siete diferentes idiomas.
Jaume Busquets Solivellas había ampliado los estudios eclesiasticos en el Seminario Conciliar Central de Valencia.
El 25 de agosto de 1874, el potentado Don Joan Massanet i Ochando - senador del Reino que fué para las Baleares - escribía al Ilmo Sr Vicario General de la Dioesis de Mallorca Rvdo Don Simó Alcina manifestando que comprometía sus bienes " afin de que Jaime Busquets Solivellas, de 24 años, natural de Fornalutx pudiera recibir el subdiaconado y ser redimido de prestar el servicio militar". Ironías de la vida, Jaume Busquets Solivellas ejercería el ministerio sacerdotal en el Ejercito pero en aquel tiempo los curas en España estaban exentos de hacer la mili como soldados rasos. Consta también un certificado de buena conducta y buenas referencias a favor del seminarista Jaume Busquets Solivellas - de fecha 14 septiembre 1874 - firmado por el Vicario in capite de la Iglesia de Fornalutx Rdo Don Guillem Busquets Deyá xandre.
Mis abuelos paternos - Joan Estades de Moncaira Bennàsser de Massana ( Fornalutx 1863- Sóller 1953) y Teresa Solivellas Arbona ( Lluc 1867 -Fornalutx 1937) - fueron los padrinos del bautismo de Antoni Busquets Mayol. Siempre hubo buena sintonia entre mis padres y la familia de l'amo en Toni Reió, aparte del hecho que su esposa era prima hermana del segundo marido de mi madrina.
He oido contar que, antes de marcharse a Francia, Toni Busquets Mayol y Margalida molinera habian regentado una breve temporada la Cafetería del Gran Hotel inaugurado, en Palma , el año 1903. Poco
espués de marcharse,Antoni y Mallorca de .allorca estallaría la guerra civil en España y la cafetería del Gran Hotel sería una lugar de frecuente reunión de oficiales de la Comande Voluntarie Truppe italiana.
En Fougères se estableció igualmente Pere Amengual Barceló bunyoli. Su padre - Gabriel Amengual Palou - era de Bunyola. De aqui sin duda el malnom de Bunyoli. La madre, Francisca Barceló Sastre descendía de un Bernat Barceló Alberti que, el siglo XIX, habria sido concejal: el " regidor Bernat" .
Estaba casado con una sobrina de Antoni Busquets Mayol - Magdalena Vicens Busquets reió - creo que nacida en Francia. Pere Bunyoli había nacido en Fornalutx, lo mismo que el hijo - habido con Magdalena reiona ´- Gabriel Amengual Vicens (* 1935).
Dos tias de Pere Amengual Barceló,Antònia y Margalida Barceló Sastre residieron hasta su muerte en la localidad de Menthon fronteriza con Italia y anexada de facto a este último país durante la segunda guerra mundial.
El marido de Margalida, Jordi Bisbal Arbona - propietario de la vivienda tipica mallorquina Can Bisbal en la calle Sant Joan nº 1- era tambien natural de Fornalutx. Lo mismo sus hijas Maria y Catalina Bisbal Barceló. Por contra el hijo varón Georges Bisbal (1920-1990) nació en Menthon donde ya sus padres estaban establecidos.


Región del Sur Toulouse Bergerac Marmande Cannes Niza.

Antoni Busquets Sastre alias des Mas. Nacido en Fornalutx y fallecido en Toulouse. Casado en Fornalutx con Teresa Colom Alberti nacida en Fornalutx y fallecida en Toulouse.
Padres de Catalina más conocida por Catoux mujer del Médico Dr Gambini y de Joachim ( nacido y fallecido en Toulouse)
casado en Fornalutx (año 1954) con Maria Trias Serra natural de Sa Cabaneta Marratxi hermana del párroco ( economo) que regia la Iglesia de la localidad entonces.
Antoni Busquets Sastre y Teresa Alberti Colom tenian un colmado en Toulouse rue de Remusat num 10 que luego regentaria su hijo y actualmente regentan los hijos de este Jean Louis y Philippe Busquets. Anteriormente a su estancia en Toulouse, hallamos a Antoni Busquets Sastres y a Teresa Alberti Colom en Besançon ( 1919).
Antoni Busquets o su hijo Joachim abrieron en Toulouse otra tienda de comestibles Avenue Président Kennedy.
Hacia 1935 Antoni Busquets Sastre adquirió por compra las fincas Es Mas y Can Antuna .

Salvador Busquets Sastre alias des Mas nacido en Fornalutx y fallecido en Francia ( hermano de Toni ) y casado con Isabel Alberti Colom ( hermana ella de Teresa) nacida en Fornalutx y fallecida en Francia. Tenía una tienda de comestibles en Marmande.
El apodo des Mas les venía por parte de la madre, Catalina Sastre, y se debia a que durante varias generaciones la familia Sastre cuidó de esta finca que era propiedad de los Estades de Moncaira. Uno de los propietarios miembro de la citada familia, el vicario Antoni Estades Serra-Poquet compremetía en su testamento, sus herederos, a mantener a Salvador Sastre Ros y a sus descendientes como cuidadores de la posesión citada y del material dedicado a su cultivo.

Joan Alberti Colom ( hermano de Isabel y Teresa) nacido en Fornalutx y fallecido en Francia hacia 1944.
Casado en Fornalutx hacia 1905 con Antonia Puig Mir alias Murons nacida y fallecida en Fornalutx.
El y su esposa se establecieron en Bergerac .
Alli nacieron los hijos Jean, de nacionalidad francesa que seguiría el comercio paterno y se casaría con Lucienne, cuyo hijo Jean Claude Alberti es notario en Burdeos
y Antoni Bergerac 1914,Fornalutx 1992,de nacionalidad española, que vino a vivir a Fornalutx con su madre.
Este ultimo es el padre de Joan Alberti Sastre alcalde de la localidad Fornalutx en la actualidad años 2010.
Antoni Alberti Puig - en Toni Morons- trabajaba de administrativo en el ayuntamiento de Fornalutx y fue en los últimos años de su actividad laboral secretario-interventor habilitado del mismo.
Joan Alberti Colom tenia comercio de alimentación.
Parece que con Monsieur Jean Alberti de Bergerac trabajaba Jaume Bisbal,de Sóller padre de Ramon Bisbal Bauzá ( Sóller * 1940) actor de teatro en lengua francesa, ex-concejal socialista de Sóller y actual Presidente de "França a la Vall"
Antoni Alberti Colom hermano de Joan Isabel y Teresa. Nacido en Fornalutx y fallecido en Francia. Casó en Francia, primero, con una francesa de padres griegos de la que tuvo un hijo llamado Georges, y en segundas nupcias con otra francesa llamada Jeanne Tellier.
Dedicado idem a la alimentación.

Joan Mayol Nadal penya(Fornalutx 1880-1960), era el hermano mayor de Antoni,Jaume, Rosa Mayol y Francisca Mayol Nadal citados anteriormente.
Antes y durante el transcurso de la primera guerra mundial tuvo un negocio de exportación e importación de naranjas y mandarinas en Marsella;ciudad portuaria donde nacieron sus hijas Paquita y Maria Teresa.La primera fue la alumna y luego la esposa del compositor marsellés Marcel Husson mientras que su hermana pequeña contraeria matrimonio con el que fuera subdelegado del gobierno civil en Menorca tras la rendición de la isla,a las tropas nacionales,en febrero de 1939.
Joan Mayol Nadal estaba casado ( Sóller 1908) con su prima hermana Rosa Mayol Mayol carabasseta.Hubo de dejar el negocio en manos de su esposa y de su hermano Jaume al tener que abandonar Marsella dado que las autoridades francesas le acusaban de vender sus productos a los alemanes.
Un consejo de Guerra - celebrado en Lyon el mes de diciembre de 1915 - había condenado en rebeldía al español, Juan Mayol Nadal ( el nombre de pila obviamente era en el idioma oficial de la nacionalidad del i>interesado) a cinco años de prisión y diez años de destierro del territorio nacional (Francia) por infracción a la Ley del 4 de abril de aquel mismo año.
Dos días antes de la Navidad se celebraba, en Fornalutx, una reunión extraordinaria de su consistorio municipal. Este se interesaba por la situación de su paisano y acordaba por unanimidad hacer gestiones cerca del Sr Ministro de Estado ( nombre que llevaba entonces el actual de Asuntos Exteriores) asi como cerca de los politicos Antoni Maura Montaner,Conde de Sallent,Valeriano Weyler Nicolau, Bernat Amer, José So cias Gradoli y Jeroni Pou.
En enero de 1917 un tribunal de Marsella anulaba la sentencia del Consejo de Guerra de Tercera División establecido en Lyon.
Relacionado con estos hechos se llegó incluso a comentar un supuesto viaje a Madrid de la esposa de l'amo en Joan Penya quien ni corta ni perezosa se habría personado en el Palacio Real de Oriente mismo para hablar con el nisnisimo Rey Alfonso; quien - segun los mismos rumore-. habria accedido a recibir y atender personalmente a Rosa Carabasseta.
Todo y que la situación se hubiese resuelto favorablemente, Joan Mayol Nadal nunca volverìa a Marsella. Alli se quedarian Rosa su mujer - la que supuestamente había intercedido por él,en Madrid,con el Rey - y su hermano Jaume.
Instalado de nuevo en su tierra natal se dedicó plenamente a su profesión de agricultor y y al cuidado de la finca Can Penya de La Calobra que había heredado de sus antepasados paternos.
Joan Mayol Nadal - l'amo en Joan Penya - era muy conocido por su afición a la versificación o sea a lo que en Mallorca se llama "fer gloses" (hacer versos improvisados). Celebre es la que en 1927 dedicó al párroco de su pueblo por haber éste, años antes, negado la sepultura cristiana y a las exequias a un ex alcalde del municipio que,segun el eclesiastico, vivia en concubinato con la maestra de escuela.
Veste'n tot es poble diu.
Veste'n que trob que't convé
Veste'n i deixa s'empriu
Veste'n entranyes de fiera
Veste'n d'aquesta vorera .....


* En Marsella estuvieron establecidos comercialmente los hermanos Bartomeu y Jaume Vicens Mayol hijos de Joan Vicens alias Xinet que durante muchos años había estado al cuidado del predio Moncaire, por lo cual se les conocía también como de Moncaire.Ambos era solteros y fallecieron en Marsella pero Jaume que falleció el primero está enterrado en su pueblo natal de Fornalutx. Bartomeu y Jaume Vicens Mayol eran hermanos de Sebastián Vicens Mayol que fue jefe local de Falange y alcalde de Fornalutx entre 1935,1941 y 1946 y de Juan Vicens Mayol que fue juez de paz en los años 50 del siglo. Trabajaba en esta misma empresa de los hermanos Vicens Mayol de Marsella otro nativo de Fornalutx Pep Umbert casado con Margalida Busquets Mayol hija de Jaume Busquets Rullan benet y de Magdalena Mayol Reynés bureó esta última hermana de Joan y Llucia Mayol Reynés.* Josep Mayol Vicens passador.Nacido y fallecido en Fornalutx, era hermano de doble vinculo de Pere Mayol Vicens Passador y sobrino de Pere Joan Mayol Ros,siendo el mayor de los hijos de Josep Mayol Ros passador con su segunda mujer Margalida Vicens garrona.
En Francia tenia un comercio de alimentación ubicado en la ciudad de Cannes, la misma de los certamenes cinematográficos.
Estuvo casado con una francesa y tenía una hija pero èl se divorció de su esposa pues se habian casado en Francia.
A mediados de los cincuenta se jubiló de la actividad comercial y vino a pasar sus últimos años en su Fornalutx natal y en la casa que tenía en la calle del Alba.Fue presidente de un club local de Petanca.
Todo y que ultimamente su hijo,yerno y nieto venían, de Francia,regularmente a verle; legó su casa y bienes a la persona que tomó a su servicio cuando regresó a Mallorca. Una mujer de Muro,de mediana edad, llamada Antònia. Esta tras la muerte del Sr Mayol volvió a su pueblo para estar con unos sobrinos.
Josep Mayol Vicens tenia otro hermano de doble vinculo Joan Mayol Vicens - en Joan Passador - que estaba casado con una sobrina politica de Jordi Mayol Mayol des Moli, Antònia Alberti.Habitaba Moulins, donde él y su mujer han fallecido poco antes de los ochenta y donde antes habia tomado el relevo comercial de su tío Jordi des Moli. En vida de sus hermanos Joan y Antónia venian regularmente cada año a Fornalutx para ver la familia.Dejaron al morir tres hijos varones.
Los hermanos Mayol Vicens passador tenian tres hermanastras, hijas del primer matrimonio de su padre con Catalina Ros: Margalida, Catalina y Antónia Mayol Ros apodadas passador igualmente . La primera estaba casada con un hombre de Valldemossa llamado "Es Cavallet" - Joan Pons Serra - que tenia una propiedad en el lugar denominado Son Escanelles y donde hace poco se ha abierto un hotel de interior.
En Lyon se encontraba,en 1920,Salvador Borràs Sastre ( de Sa Cova).Estaba casado con Maria Busquets Arbona ( de Can Benet) también de Fornalutx. El y su esposa regentarían una volatería en la calle de "Sa Lluna" en Sóller. Tenían dos hijos Miquel y Benet creo que nacidos en Francia.
En Tours ciudad capital del departamento de Indre et Loire por los años 1919 y 1920 alli residían los hermanos Joan y Lluc Arbona " de Cal Sen Lluc" sobrinos de la que fuera maestra de escuela de las niñas de Fornalutx Margalida Escales Ripoll. Su padre era Gabriel Arbona Puig " des Clot" que murió hacia 1948 o 1949 cumplidos los cien años.Habia nacido l'amo en Biel en 1847.


Vicenç Vicens Estades trota ( Fornalutx 1884-1947). El apodo Trota que al parecer provenía de su abuela paterna de apellido Ros no era del gusto de la familia y especialmente de su esposa Margalida Solivellas Arbona de Son Llobera - hermana del Rdo Guillem Solivellas, vicario de la Iglesia de Fornalutx y tia carnal de Bartomeu Estades Solivellas (yerno de Guillem Mayol des Moli) - que era naturak de Lluc en el termino municipal de Escorca.
Con su esposa y sus tres hijos Maria,Pep y Joan marchó a Francia. En Niza regentaban un comercio de alimentación en la ciudad de Niza.
En julio de 1936 estallaría la guerra civil española. Mientras los hijos seguían en Niza cuidando del negocio, l'amo en Vicenç y su esposa Margalida se encontraban en Fornalutx donde se le movilizaría como Miliciano para prestar servicios de vigilancia.Formaría iguakmenre parte de la efimera comision gestora del Ayuntamiento de Fornalutx ( 22 de julio al 3 del agosto) que se nombró tras el triunfo del Alzamiento Militar en la isla, Los hijos naturales,como su padre, de Fornalutx vendrian una vez terminada la fratricida contienda. Uno de ellos Joan ( 1913-1980) fue internado en un batallón de trabajadores ( eufemismo tras el cual se escondían los campos de concentración a donde eran destinados quiebes por una razón u otra, siendo llamado su reemplazo, no habian acudido a filas y combatido con el Ejercito Nacional.La interpretación que daban los vencedores era que se trataba no de una simple y llana guerra civil sino de una guerra contra el bolchevismo sovietico,
A comienzos de 1947 Vicenç Vicens trota y su amigo y paisano, Nicolau Reinés Escales tumeris,fallecieron durante el mes de enero. Cuentan que el día de Año Nuevo l'amo en Vicenç y l'amo en Lau se saludaron y felicitaron a la salida del oficio mayor preguntandose por quien iba a inaugurar la lista de los difuntos del año que acababa de nacer, Resultaron ser ellos los escogidos por la parca.
Josep Vicens Ros trota -`padre de Vicenç - fué en algunas ocasiones alcalde de Fornalutx ( finales del XIXC) turnandose la vara con Gabriel Ballester Busquets. Su bisnieto Miquel Vicens Calafat trota ( +Sóller 1954) reside desde los ochenta en Niza la ciudad donde antes estuvo su padre y sus abuelos paternos. Su hermano mayor Vicenç es funcionario en el Ayuntamiento de Palma de Nallorca.

En Niza igualmente tenía un comercio establecido alli Jaume Antoni Alberti Arbona cirerol y Catalina Oliver Oliver. Ella era de Sóller y el de Fornalutx. Sus hijos Marie y François nacieron en Francia.
Jaume Cirerol era hermano de Catalina Alberti Arbona la primera esposa de Joan Sastre Mateu establecidos en Nancy.Otra hermana mayor, Margalida, con su marido igualmente de Fornalutx- Joan Alberti guitarrer estaban establecidos por la zona de Burdeos.El padre de ellos Francesc Alberti - l'amo en Francesc Cirerol - murió,en Francia, en 1932,asi como creo que su hijo, Miquel Alberti Arbona que era soltero y padecía una minusvalia psiquica.
L'amo en Francesc ejercía el oficio de zapatero en Fornalutx. También había sido, unos meses, alcalde entre 1923 y 1924. Como era de los pocos fornalutxencs que sabían leer y escribir muchos de sus paisanos acudían a él para que les leyera la correspondencia de sus familiares residentes fuera y la contrstara de su puño y letra. Mi bisabuelo Antoni Bisbal Barceló, nyirvi,(Fornalutx 1835-1917) fué uno de los vecinos de la pequeña localidad de la sierra de Tramontana que a menudo necesitaron los servicios d'En Francesc Cirerol cuando su hijo,mi abuelo,permanecía todavia en Epernay.
Al llegarles la edad de jubilarse Jaume Antoni Alberti Arbona y Catalina Oliver traspasaron el negocio a sus hijos y fueron a retirarse a Sóller. Vivían en una casa de la barriada de S'Alqueria des Comte.
En Jaume Antoni Cirerol falleció, en una clinica de Palma, el 3 de noviembre de 1.977.Contaba 77 años. En sus últimos tiempos se le veía transitar sólo y a paso ligero por las calles de Sóller circundantes a su casa.
Tras la muerte de su marido, Catalina Oliver Oliver se fué nuevamente a Franci para estar con sus hijos y pasar ´sus ultimos años. Moriría años después.

Antoni Sastre Arbona (*1892) y Jaume Sastre Arbona (* 1894) - hijos de Mestre Jaume Sauvadora carpintero ( Jaume Sastre Busquets + 1936) son otro de los nativos de Fornalutx que se establecieron en Francia, dedicados al comercio de la alimentación. Ambos casaron con mujeres francesas. Me consta que Antoni se nacionalizó francés después de la Segunda Guerra Mundial fallecidos ya sus padres. Con su esposa Emma acostumbraba venir cada año o cada dos para ver los parientes de Mallorca.